El talent va lent
A imatge i semblança d'un programa televisiu que amaneix les nits amb el miratge d'un món ple d'espanyols orgullosos d'emigrar a paradisos llunyans, una notícia apareguda fa uns dies ens va provocar una estupefacció semblant. ¿Què s'amaga darrere del posat de felicitat dels que van a cercar la terra promesa? Un posat que aquí no sembla caure bé quan, segons publicacions recents, juntament amb cervells també fugen capitals.
Deia la notícia que alguns investigadors, atrets pels sòlids projectes pels quals el nostre país estava apostant, deixaven centres de recerca de prestigi mundial per venir a treballar a Catalunya. Sigui dit de pas, tots coincidien en l'apreciació sobre l'excel·lent clima i l'alta qualitat de vida que aquí s'oferia. Als que ens dediquem a la tasca investigadora ens omple de satisfacció observar com l'atracció de talent progressa adequadament, sobretot gràcies a programes d'altíssim nivell de competitivitat científica com l'Icrea. També detectem, però, i no és cap sorpresa, les dificultats per retenir el talent que hem estat capaços de captar.
Aquest fenomen perjudicial no és nou, afecta moltes ciutats arreu del món i pot ser explicat, en part, si atenem als resultats d'una investigació desenvolupada en el marc de la xarxa World Class Cities Partnership (WCCP) que ha analitzat les polítiques d'atracció i retenció de talent de les diverses ciutats que composen la xarxa. Descomptant les diferències que podem destil·lar entre elles (Boston, Barcelona, Dublín, Guadalajara, Haifa, Hamburg, Lisboa, Lió, Vancouver), que per evidents no cal subratllar, sí que ens agradaria destacar tres factors que per la seva naturalesa -encara que allunyada de la gestió universitària i de la recerca- podrien explicar, avui, el taló d'Aquil·les del fenomen de l'atracció i retenció de talent.
El primer factor: l'accés a l'habitatge. Un problema generalitzat és la dificultat d'accedir raonablement a l'habitatge després d'haver finalitzat els estudis universitaris i haver començat la vida laboral. Si bé ciutats com Boston i Vancouver tenen parcialment solucionat l'accés a la vivenda mentre s'estudia -mitjançant l'increment del preu de les matrícules universitàries-, la qual cosa facilita les polítiques d'atracció però no de retenció de talent, Barcelona veu perjudicades ambdues polítiques com a conseqüència d'un mercat de l'habitatge molt ineficient que esdevé un obstacle a l'hora de decidir seguir o no a la Ciutat Comtal.
Segon: destaquen les circumstàncies del mercat laboral de la recerca a Espanya, on sovint no s'aconsegueix retenir el talent per les traves burocràtiques i la funcionarització de molts llocs de treball d'aquest àmbit. Això dificulta que algú que no accepti el model d'oposicions o que es plantegi una activitat emprenedora derivada de la seva recerca pugui prosperar. A més, les minses expectatives que ofereix un mercat laboral volàtil tenyeixen d'incertesa les polítiques de captació i sobretot de retenció de talent. A aquests factors hi afegim també la fuga de capitals, condicionada, en part, per la manca de talent i de recursos humans adequats.
En tercer lloc: la debilitat dels vincles entre empreses i universitats. A la pràctica, gairebé no existeixen estratègies coordinades entre els dos àmbits que facilitin la seva imprescindible complementarietat en la gestió del talent, i empresa i universitat mantenen posicions de mútua ignorància.
El panorama exposat conclou que, més enllà de la publicitat i els tòpics habituals, cal engegar polítiques transversals en habitatge, mercat laboral i emprenedoria, uns àmbits en què les administracions públiques haurien d'actuar de manera coordinada mitjançant mesures coherents, sostingudes en el temps i eficients. També caldria generar sinergies que facilitin l'atracció de talent en l'execució de les tasques burocràtiques (empadronament, obtenció de targeta sanitària o obtencions de visat) i dinamitzar el mercat de lloguer de vivenda amb accions decidides a escala municipal per millorar la retenció. Tanmateix, hauríem d'aproximar empresa i universitat mitjançant, per exemple, la promoció de projectes de recerca basats en la demanda de les empreses i el foment de l'emprenedoria.
La nostra investigació, finalment, ha pogut corroborar que, tot i que és difícil l'atracció de talent -que no es pot deixar només al sol i platja-, encara ho és més retenir-lo -tant a Barcelona com a Dublín o Haifa-, i que això requereix polítiques que facin que el talent valent no prosperi lentament.
