17/06/2018

La tardor del patriarca

2 min

EscriptorCom un concursant que es planta i prefereix retirar-se amb el pot acumulat abans que afrontar la prova final, M. Rajoy ha abandonat la vida política, se suposa que del tot i per sempre. Primer va ser la fugida del Congrés durant el debat de la moció de censura que es presentava contra ell mateix, per refugiar-se en un restaurant tota la tarda fins a la nit, en un gest de menyspreu inaudit cap a la cambra i la ciutadania espanyola que hi és representada. A continuació va venir la renúncia a liderar el PP, una decisió que, segons les seves paraules, era “la millor per a mi, per al Partit Popular i per a Espanya”, i aquí no tan sols havíem d’entendre que l’ordre de les prioritats era necessàriament aquest, sinó que la primera (“per a mi”) se situa en importància molt per davant de les altres dues, a una distància sideral. I finalment va arribar, just després de la sentència contra la part valenciana de la trama Gürtel, la renúncia a l’escó de diputat per reintegrar-se al cos de registradors de la propietat. Rajoy va aprovar les oposicions per a la plaça l’any 1978, cosa que el va convertir en el registrador de la propietat més jove d’Espanya. És ben probable que d’aleshores ençà no hagi tornat a obrir un llibre, però és que la trepidant activitat política que ha dut a terme en aquests quaranta anys no li ha deixat temps per fer-ho. En temps de la Transició, com a bon jove compromès, a la UNE (Unión Nacional Española), partit que es reivindicava carlí d’esperit i que professava lleialtat “ a los principios del 18 de julio ”. Després dins Alianza Popular (AP), el conglomerat de forces d’extrema dreta que es varen reciclar en demòcrates pel senzill procediment de dir que ho eren (mentre no deixaven de ser lleials “ al 18 de julio ”). I després al PP, el partit resultant de la coalició anterior, que es va convertir en la formació del centredreta liberal espanyol sense deixar mai de banda les lleialtats de sempre. Al PP, Rajoy ho ha estat tot, i naturalment també secretari general i president. Des de les seves files, ha estat quatre vegades ministre (de carteres diferents cada vegada), vicepresident i president del govern, un currículum que, si no sabem a qui pertany, fa pensar en una ment privilegiada per exercir la política.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però només estem parlant d’un cervell especialment fred i dotat per a la mentida constant, a sang freda i sense escrúpols. Al llarg d’aquests quaranta anys, el jove carlí que es declarava lleial al 18 de juliol no ha fet més que mentir fingint ser un demòcrata i una persona honesta. No era cap de les dues coses, i la sentència de la Gürtel que va provocar la interrupció sobtada de la seva presidència i de la seva trajectòria ja posava en dubte la credibilitat de la seva paraula. Queda molt més camí judicial per recórrer tant per al PP com per a Rajoy. Un camí que, ves per on, podria segons com creuar-se amb el del seu benvolgut Aznar i dur-lo a una jubilació menys plàcida de la que s’ha promès a ell mateix.

stats