La tardor del timoner

PAPERERA. Ser expresident no és fàcil. La sensació que es té després de perdre el poder no és de baixar un esglaó, sinó de rodolar escales avall. Quan Artur Mas va fer el famós “pas al costat” molts analistes van predir que el seu protagonisme es mantindria inalterable. Que seria el líder de la renovació de CDC i el tutor de Puigdemont. I que -segons com- tornaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat; reforçat, reivindicat després del seu sacrifici. Però la política és implacable i no premia les actituds, només els fets: Mas era president i ja no ho és. I ell es deu preguntar què n’ha tret de tot plegat: no es pot dir que hi hagi un clam popular perquè torni. I ni tan sols sembla que conservi el seu ascendent a la nova CDC, si ens fixem en com ha anat el procés de refundació. A sobre, la CUP, després d’exigir el seu cap i de “llençar-lo a la paperera de la història” (aquesta expressió, tan grollera, li devia coure), ha incomplert els acords assolits amb Junts pel Sí en els moments clau.

LLEGAT. Ara, per acabar-ho d’adobar, Artur Mas s’ha d’empassar que bona part del sobiranisme exigeixi un referèndum per la independència. Ho demanen la CUP, Demòcrates, ERC (amb la boca petita) i fins i tot l’ANC. I diuen que el president Puigdemont hi està d’acord. Un referèndum posterior a l’aprovació de les lleis de transició jurídica, que generi un mandat vinculant, que forci el conflicte amb l’Estat i que obligui els comuns a posicionar-se. Aquí és on Artur Mas no només veu amenaçada la seva posició, sinó també el seu llegat. Perquè convocar un referèndum vol dir admetre que el 9-N -el seu gran èxit- no va ser una consulta real, ni va tenir efectes reals (tret dels propagandístics). És per això que el famós RUI no complau Artur Mas ni una part significativa del PDC, que inclou des dels que demanen prudència per consolidar posicions fins a aquells que creuen que el Procés no va enlloc.

PUIGDEMONT. Només faltava que la CUP es fes seva la proposta del RUI amb entusiasme, perquè Artur Mas trobés l’argument que faltava. Si el referèndum s’interpreta com una altra concessió a la CUP, semblarà que el PDC para l’altra galta després d’haver-se sacrificat en va. Però la proposta de referèndum té molts pares i molts seguidors, i per això és tan important que Puigdemont la faci seva, la formuli amb les seves pròpies paraules en la qüestió de confiança, i la converteixi en una eina comuna per donar la paraula als ciutadans.

MADRID. Si el president ho fa així, el full de ruta agafarà gruix i virtualitat, i el govern en funcions de Madrid haurà de fer front a una pressió afegida: Catalunya, que de fet ha bloquejat la investidura de Rajoy, pot posar en evidència la inacció i el desconcert de la política espanyola. El descrèdit de govern i oposició afavoreix el mar de fons del sobiranisme, que ja no necessita demostrar les virtuts del seu programa, ni l’absència d’alternatives viables: només ha de convèncer tothom -també dins dels seus propis rengles- que està disposat a tirar endavant.

Més continguts de