La tecla de Rubi i altres tecles
L'entrenador de l'Espanyol té una curiosa relació amb els pianos. Durant setmanes –quan érem feliços– cada cop que parlava d'ell el piano d''El Club de la Mitjanit' sonava ple d'amor. Ara fa massa setmanes que està en silenci. Hi ha qui proposa guardar-lo al magatzem o fins i tot posar-lo a la venda. Però jo estic convençut que el piano tornarà a sonar. Ja ho va dir Rubi en acabar l'horrible partit contra l'Eibar: "Encara no he trobat la tecla pels partits fora de casa". Mira, vaig pensar, quan ell trobi la tecla el piano tornarà a sonar.
Alguns pensen que la tecla que s'ha de tocar és Rubi. Perquè ell representa el més semblant que tenim a un projecte. Té una idea i la vol aplicar. No estic gaire segur que en la resta de dimensions del club hi hagi idees tan clares. Renunciar a Rubi seria renunciar a un projecte. Confio que en la seva visita a Barcelona Mister Chen li transmeti confiança. De la de veritat: fins i tot una renovació. És el nostre entrenador del canvi. Això sí, també cal que li fitxi algun jugador, perquè el problema de l'equip és de qualitat. No m'agrada assenyalar, però –des del màxim respecte– Javi López i Víctor Sánchez no tenen el nivell que l'actual Espanyol necessita. Falta algun golejador. Anem curts de laterals i d'extrems. I com que les desgràcies mai venen soles, les lesions ens han deixat sense centrals. Tot això ho sabíem a principi de temporada i en coneixem els orígens. Però en aquest mercat d'hivern calen, com a mínim, un parell de reforços.
I que Rubi segueixi buscant la tecla. Segur que la trobarà. Canviant alguna cosa en els partits de fora. Treballant la intensitat. Fent un pas enrere per poder-ne fer dos endavant. Si cal, amb alguna petita renúncia provisional als seus principis. Adaptant-se millor a les circumstàncies i a les limitacions del grup. Perquè hem d'evitar caure en el forat. Des de la màxima confiança i ambició.
Els dirigents del club no han de tocar la tecla Rubi. Perquè, a més a més de la tecla fitxatges ja comentada, en tenen moltes altres que sonen pitjor i són més preocupants. Especialment en l'àmbit social. La pobre assistència al camp, la davallada de socis, el caïnisme, la divisió entre els grups d'animació, la voluntat d'apropiació política del club per part d'alguns, els episodis de violència, l'absència de lideratge públic institucional. Aquí si que hi ha tecles desafinades. Mentre les afinem, deixem treballar Rubi i fem-li algun regal. Encara que sigui comprat a les rebaixes del gener.
