La tele salva ‘la Rosa de España’
L’audiència de diumenge a la nit se la va emportar TVE com feia temps que no passava. El primer documental d’ Operación Triunfo, OT. El reencuentro, va garantir a la cadena pública unes xifres excepcionals. A Catalunya, la Chenoa, el Bisbal, la Rosa, el Bustamante i companyia van liderar la franja amb un 19,9% i 587.000 espectadors. A Espanya van arribar al 24,8% i 4.702.000 espectadors.
Han passat quinze anys de l’èxit de la primera generació de concursants d’ OT. El retrobament televisiu va ser auster: els setze participants es van reunir en una sala molt senzilla d’una masia. Van fer broma entre ells recordant el seu pas pel programa i cantant temes d’actuacions passades, cosa que es va combinar amb declaracions de tots plegats explicant com els havia canviat la vida des d’aleshores. Més enllà de la curiositat que pot despertar en els antics seguidors d’aquella edició observar el comportament que tenen ara davant les càmeres i el morbo llefiscós i infantil per tornar a veure junts el Bisbal i la Chenoa, hi va haver un fet molt concret digne de destacar: el testimoni de Rosa López en la seva entrevista, tota sola, davant de la càmera. Fa quinze anys era una noia amb greus problemes d’obesitat i ansietat, desequilibris emocionals, dificultats d’expressió, nul·la autoestima, un nivell d’analfabetisme preocupant i una incapacitat flagrant per gestionar la seva pròpia vida. I, més encara, si tot això es gronxava entre la fama sobtada i la indústria musical. OT. El reencuentro va donar la possibilitat d’escoltar-la parlant de la seva evolució personal. Era inevitable pensar fins a quin punt la televisió pot canviar un destí que s’albirava tràgic. Si et distanciaves dels prejudicis pseudointel·lectuals que un espectador pot tenir davant d’un programa superficial com OT, era sorprenent la sinceritat d’aquella noia retratant-se a ella mateixa fa quinze anys. Admetia la seva incapacitat per veure’s en les imatges d’arxiu perquè s’enfada davant la seva pròpia ignorància i la fragilitat psicològica d’aleshores, el trasbals que tot plegat li ha comportat i la felicitat que li ha donat l’esforç per aprendre, guanyar en equilibri emocional, formar-se, millorar la seva dicció... Ella mateixa admet que actualment ni se sent còmoda quan torna a casa dels seus pares per la regressió que això li suposa, ni tampoc en els ambients que ara pot freqüentar. Però en les seves reflexions s’hi descobreix una persona que s’ha reeducat. OT. El reencuentro serveix, en el cas de Rosa López, per demostrar que fins i tot els casos més extrems d’ignorància i desorientació vital tenen una segona oportunitat. Aquí ha sigut l’Acadèmia d’un programa de la televisió pública qui l’ha salvat. I aleshores penses si un sistema educatiu amb més recursos per a mestres i alumnes, preparat per fer front als casos més difícils i a les zones més desfavorides, permetria que en aquesta societat hi haguessin més persones que, com la Rosa López, haurien pogut redreçar el rumb i salvar-se.
