CORREPINSIBOTICLASTES

La televisió resisteix

Aquest divendres passat vaig assistir a una interessantíssima conferència del president d’Atresmedia, Silvio González, organitzada per Esade Alumni. El directiu va defensar amb solvència que la televisió, tot i les plataformes digitals, era encara el rei, és a dir, el mitjà clau.

Les dades demostraven que el que es pot aconseguir amb publicitat a internet s’aconsegueix encara a la televisió amb moltíssima més velocitat. Va explicar que marques com ara Adidas havien deixat d’invertir en televisió tradicional i finalment hi havien tornat. I que, si Facebook o Amazon són uns dels principals anunciants en televisió, algun motiu hi deu haver.

Tres missatges més, reveladors. El primer, que l’autoproducció de continguts per part del públic, que es va augurar com el final dels mitjans tradicionals, no ha funcionat. Només per a vídeos d’un minut o trenta segons. Però que per explicar històries calen talent i diners. Totalment cert. De fet, jo afegiria que el principal damnificat dels vídeos curts virals i de les xarxes socials han estat els llibres, ja que el temps de lectura abans d’anar a dormir té una durada més breu en consum de contingut. Aquí el contingut autoproduït ha trobat el seu espai. Per què? Doncs perquè la situació de consum, en moltes indústries, és la variable explicativa.

El segon missatge és que la televisió té la credibilitat de posar sobre la taula la notícia rellevant de la qual cal parlar, així com la certesa que el que es diu és una notícia certa. ¿De què es parlaria a les xarxes socials si no hi hagués televisió? Una bona pregunta retòrica del directiu. La televisió és el punt de partida d’on emana molta de l’activitat que es comenta a les xarxes socials. El motiu, crec jo, és senzill. El contingut de les xarxes està hiperfragmentat i, com que les persones volem dirigir l’atenció al que és rellevant, fem servir el mitjà menys fragmentat.

El tercer i últim missatge és que els inversors, tot i el domini de la televisió, no premien en borsa les cadenes televisives. No estan de moda. L’important no és que siguis bo sinó que els altres creguin que ho ets, va sentenciar. Bona frase, però no era nova. És la regla número u del màrqueting.