Xavier Folch
29/12/2010

Més val un govern bo que un govern dolent

2 min
Mascarell en el seu comiat com a conseller de Cultura del govern Maragall.

Aquesta és una història que ve de lluny: la història de la falta de sintonia i, fins i tot, la mala relació de Jordi Pujol i de CiU amb els intel·lectuals i el món de la cultura. És lògic que Artur Mas s'hagi plantejat resoldre aquest problema des del primer moment, des de la formació del seu govern.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Durant la segona legislatura, hi va haver un intent del conseller Joan Rigol per afrontar de manera conjunta i no partidista la política cultural de totes les administracions catalanes. L'oposició de l'època -PSC i PSUC- hi va donar suport, però l' intent, batejat com a Pacte Cultural, va fracassar perquè el president Pujol hi va mostrar al començament tota mena de reticències i finalment la seva plena disconformitat.

La situació, ara, és molt diferent. No crec que sigui possible fer un pacte cultural. Però sí que ho hauria de ser plantejar-se una política cultural nacional, no partidista. I no s'ha d'oblidar que la conselleria de Cultura, encara que la major part de polítics no ho saben o no ho entenen, té una gran importància simbòlica per a Catalunya. (La conselleria, a més, ha de tenir, també, no cal dir-ho, un pressupost adequat al paper que ha de jugar.) ¿La persona triada? Ferran Mascarell és un polític capaç, amb una experiència en el camp cultural ben contrastada al llarg de molts anys. Per això em sembla un encert el seu nomenament. És una tria que m'agrada i em tranquil·litza, i ho dic des de l'oposició. M'agrada que al govern del meu país hi hagi persones competents, com Andreu Mas-Colell i com Ferran Mascarell. I ja que parlem de cultura, que el conseller sigui del ram (cosa que no sempre ha succeït).

Alguna gent de la meva corda no comparteix aquesta opinió, perquè no s'ha de col·laborar, diuen, amb la dreta. ¿Què volen? En anglès hi ha una expressió que diu: the worse, the better (com més malament, millor). No hi he cregut mai. No sé si sóc massa ingenu, però més val un govern bo que un govern dolent.

stats