Tensió UE-Xina pels drets humans

El desembre passat la Xina i la Unió Europea arribaven a un acord d’inversions que suposava el pacte econòmic més ambiciós aconseguit fins ara entre Brussel·les i Pequín. Des d’aleshores, però, la tensió política entre els dos blocs ha anat pujant d’intensitat fins a posar en perill la ratificació del pacte, que encara no té el vistiplau del Parlament Europeu. Ara fa un mes, la UE va aprovar sancions polítiques contra la Xina per violacions dels drets humans de la minoria uigur a la regió del Xinjiang. Era la primer cop en vint-i-set anys -des de l’embargament d’armes decretat després de la matança de Tiananmen el 1989- que els ministres d’Exteriors de la UE decidien afegir quatre funcionaris xinesos a la llista de persones que tenen prohibit vitjar a la Unió i a qui es congelaria els béns que tinguin en territori europeu.

La resposta de Pequín va ser sancionar 10 eurodiputats i acadèmics europeus, entre ells el cap de la delegació parlamentària europea amb la Xina, el diputat dels Verds alemanys Reinhard Butikofer i quatre organitzacions, com el centre de pensament Merics (també alemany), que fa temps ja va publicar un informe detallat sobre la capacitat d’influència política que la Xina havia desplegat a Europa. La setmana que ve, a més, la Comissió Europea té previst presentar noves mesures per poder limitar, o fins i tot bloquejar, les inversions, compres d’empreses o participacions a concursos públics d’empreses estrangeres controlades per governs o provinents de països on es posen traves a les inversions europees. La mesura, sense anomenar-ho, mira directament cap a Pequín.

Repercussions a Berlín

La tensió política entre la UE i la Xina ha atrapat de ple Angela Merkel. Fa només un dies, la veterana analista del Carnegie Europe, Judy Dempsey, es preguntava al seu blog si l’ambigüitat de la cancellera en la defensa dels drets humans havia debilitat la Unió Europea, i advertia que “la supeditació dels drets al comerç i els interessos econòmics desacredita la UE”. I això és, precisament, el que el primer ministre xinès, Li Keqiang, demanava dimecres a Merkel: que es concentri en la “cooperació” econòmica i no es fiqui en “qüestions internes”. Des de la irrupció de la pandèmia, la Xina s’ha convertit en el principal soci comercial de mercaderies de la Unió Europea, i és l’origen de gairebé una quarta part de totes les mercaderies importades per la UE durant l’any passat. Per la seva banda, un 10% de les mercaderies que exporta la Unió Europea van a la Xina. Un comerç bilateral que ha crescut un 67% en l’última dècada.

La pressió de Berlín -que el segon semestre del 2020 ocupava la presidència rotatòria de la UE- va ser crucial per acoseguir l’acord d’inversions amb Pequín, negociat durant set anys i cobejat des de feia temps pel sector de l’automoció alemany. Les crítiques inicials a l’acord, que en un primer moment ja li van retreure l’absència de referències als drets humans i la poca ambició en l’exigència de drets laborals, han agafat ara una altra dimensió. Des del Parlament Europeu adverteixen que la ratificació de l’acord està molt complicada mentre hi hagi sancions de la Xina contra alguns eurodiputats. A més, el 17 de maig el Parlament alemany té previst debatre sobre “les violacions de drets humans contra els uigurs”. Tenint en compte que Volkswagen és una de les empreses europees que té fàbrica a Xinjiang, la discussió al Bundestag ressonarà també en la relació bilateral entre Berlín i Pequín.