Terraplanistes a la BBC
BarcelonaDiu el responsable de la línia editorial de la BBC, David Jordan, que la televisió hauria de convidar persones que defensin que la Terra és plana. D'acord, ho poso en context: l'executiu estava declarant davant de la Cambra dels Lords i va afirmar que no creia en la cultura de la cancel·lació, sinó en la màxima integració de veus diverses en la conversa. Segons va explicar, no haurien d’aparèixer en igualtat de condicions que les persones que afirmen que el planeta és rodó, però sí d’una manera prou proporcional a la seva representativitat en el conjunt de posicions. Fins i tot va arribar a dir que com més gent cregui que la Terra és plana més presència s’hauria de donar a aquesta idea.
Em sembla un error de concepte molt fort. Una televisió pública no ha de reflectir acríticament totes les postures, sinó que també les ha de ponderar en relació amb el grau de veritat que contenen i, també, els efectes de la seva amplificació. De fet, estic segur que la BBC no acolliria veus que neguin l'Holocaust, per més que un percentatge d'humans s'acullin a aquesta delirant teoria. El mateix amb els terraplanistes. Una cosa és intentar que el debat tingui els marges més amplis possibles i l’altra donar cabuda a coneixements que ja estan afortunadament fora de discussió. De fet, l'obligació dels professionals d'una televisió pública és tenir més coneixement que el comú dels ciutadans sobre allò que explicaran. Si no, quin sentit té que informin la comunitat?
De fet, el mateix Jordan admet que hi ha unes línies vermelles que no està disposat a creuar i, per tant, encara que una part de la societat és extremadament homòfoba i pensa que l'homosexualitat és una malaltia, o una desviació moral, no és cap contribució a la conversa pública convidar persones que defensin aquest argument. De fet, si els homòfobs arriben a aquesta conclusió no ho fan pas des de la informació, sinó des de la intoxicació i el prejudici, alimentat de manera molt conscient i interessada per determinades forces polítiques.
La responsabilitat editorial passa precisament per saber distingir el debat constructiu de l'arenga interessada. Per destriar l'argument –per provocador que sigui– del discurs de l'odi. Els afers en discussió de les veritats suficientment acceptades per no haver-les de qüestionar si no hi ha evidències de la necessitat de fer-ho. La cultura de la cancel·lació em provoca molta gratera: l'ambició ha de ser, sempre, eixamplar el debat tant com sigui possible... fins a trobar els topalls. Per això m'inquieta també la defensa sense matisos de la barra lliure mediàtica. Resulta molt bonica, sobre el paper, però a la pràctica acaba sent la recepta ideal per inundar l'àgora amb el fang de les intoxicacions.
