La teva veritat pot ser una gran mentida podrida

Llegeixo que Ibrahimovic ha decidit autoretratar-se en un llibre al·legant que li toca dir el que anomena "la meva veritat". Si més no cal valorar-ne la sinceritat i modèstia, perquè qui parla directament d'una veritat feta a mida, d'una veritat privada, d'una veritat personalitzada, ja està admetent que la seva no és una veritat universal, no és apta per a tots els públics, o sigui que pot estar molt lluny de ser certa. De fet, algunes veritats personals són mentides podrides. Els defensors de "la meva veritat" són els mateixos que maten les discussions, quan ja no saben què més argumentar, amb posat transcendent i dient "tu tens la teva opinió, jo tinc la meva, totes són igual de respectables". Aquesta frase és sensacional perquè vol semblar una sentència inapel·lable i no deixa de ser una opinió frivola. I com que a més és una opinió del tot falsa, tira pedres a la seva pròpia teulada, perquè demostra que no totes les opinions s'han de respectar de la mateixa manera. Les totalment equivocades mereixen ser discutides amb vehemència. Jo com a molt acceptaria qualificar aquestes afirmacions de "la meva versió dels fets". Ja se sap que les versions no sempre són veritat, perquè autoenganyar-nos és una de les nostres especialitats. Però ja entenc que si anunciéssim solemnement que per fi anem a explicar "el meu autoengany" no ens escoltaria ni la nostra mare.