TV3 sota amenaça

COMPENSACIÓ. Aquest diumenge TV3 i el canal 3/24 oferiran dues hores en directe d’actes polítics dels partits del bloc del 155, és a dir, PSC, PP i Ciutadans. Així es dona compliment a una sentència de la Junta Electoral Central, que considera que TV3 es va passar d’entusiasme quan va retransmetre en directe la manifestació en favor de la llibertat dels presos, que va convocar desenes de milers de catalans a Madrid, responent a la convocatòria de més de 60 entitats. Aparentment, la JEC considera que en els mesos previs a una convocatòria electoral (és a dir, gairebé sempre), la televisió pública ha de mantenir-se “neutral” i per tant no informar de les coses que passen, encara que no estiguin directament lligades a la pugna partidista. No importa la rellevància del fet, ni el nombre de participants. No se’n parla, i punt. Però TV3 en va parlar, i ara ha de dedicar el mateix temps a mostrar un míting d’Albert Rivera a Sevilla, un d’Aznar a Barcelona i l’obertura de campanya del PSC a Santa Coloma de Gramenet. Tots tres actes en rigorós diferit.

FAMILIARS. Els periodistes de TV3 no s’han de preocupar, doncs, de valorar les informacions. Això ja passava en el període de campanya electoral, en els estrictes blocs electorals dels telenotícies. Però ara la cosa va més enllà. I pot ser pitjor, perquè Ciutadans ha presentat una denúncia per l’emissió d’un reportatge la setmana passada en què es parlava de com estaven vivint el judici els familiars dels presos polítics. Si la JEC considera que en aquest cas TV3 també ha trencat la “neutralitat”, em pregunto quina mena de compensació establirà. Perquè ara no parlem d’un espai d’informació convencional, sinó d’un documental que parla d’una realitat concreta -l’existència de polítics empresonats preventivament durant més d’un any, i el patiment dels seus familiars- i, esclar, no hi ha reciprocitat possible. Ni el PP, ni el PSC, ni Ciutadans tenen gent a la presó per acusacions de caràcter polític. No tenen gent processada, amenaçada o espiada per les clavegueres de l’Estat. Potser l’única manera de satisfer la seva ànsia de reparació seria fer un altre Sense ficció explicant la dura experiència dels policies que van reprimir els votants de l’1-O, exposats a les cèlebres miradas de odio.

AMENACES. Que la desaparició de TV3 és un dels objectius de Ciutadans i del PP no ha de sorprendre a ningú. Per sort, cap d’aquests dos partits està a prop d’aconseguir quotes de poder a Catalunya. Però si el partit de Rivera esdevé soci del PSOE en el poder a Espanya, és molt possible que en rebi les conseqüències el canal públic català, que és l’únic focus de rebel·lia davant del monopoli lingüístic-ideològic-comercial que domina el panorama televisiu espanyol. No cal un 155 per fer mal a TV3. Es poden utilitzar molts instruments jurídics (com ara mateix la JEC), financers, publicitaris i polítics, més o menys legals, per convertir el canal líder a Catalunya en una televisió de segona. Ara bé: una altra manera d’empetitir TV3 és no ocupar-se’n, no preparar-la per als reptes comunicatius del futur, no dotar-la d’una estructura directiva plural i d’eines que agilitzin la seva activitat i la del sector audiovisual. Això no depèn de qui mani a Madrid, sinó de les prioritats del govern català. I l’actual Govern, pel que fa a TV3, només ha mostrat inacció, falta de visió i una dèria excessiva pel repartiment de càrrecs. Estem parlant d’un sector estratègic que evoluciona a gran velocitat, i el temps que estem perdent serà difícil de recuperar.

Més continguts de