El nyap i la llavor
IRLANDA. Qui cregui, encertadament, que l’avortada declaració d’independència de l’octubre del 2017 va ser la culminació d’un nyap, faria bé de veure la sèrie Rebellion (Netflix), ambientada en el primer terç del segle XX a Irlanda. La sèrie s’inicia poc abans de l’Alçament de Pasqua del 1916, un moment fundacional per al moviment republicà irlandès, que vist de prop se’ns presenta, també, com un nyap -un nyap tenyit de sang, a més a més-. L’alçament es va limitar pràcticament a Dublín, estava mal organitzat, no va comptar amb el suport de les classes poderoses i la població va romandre-hi indiferent, o bé va aprofitar l’avinentesa per saquejar comerços; després que l’exèrcit britànic restablís l’ordre, els resistents van desfilar com a presoners enmig de l’esbroncada de molts dublinesos. Però, ai las, les execucions i els empresonaments massius van despertar la simpatia de la població cap als republicans, que es van refer, van mantenir la lluita armada i van forçar un acord amb Londres per constituir un estat lliure dins de l’imperi. Com que els més puristes volien una república i no acceptaven la sobirania britànica a l’Ulster, va esclatar una ferotge guerra civil; l’estat lliure es va imposar, però al cap i a la fi, el 1937, Irlanda es va constituir en república.
LLIÇONS. El d’Irlanda va ser un camí llarg i tortuós, ple de ziga-zagues, de dubtes, d’incongruències, de misèries. També va ser un procés marcat pel dolor, la mort, la crisi econòmica i els enfrontaments fratricides. La violència va ser la regla, en el segle més mortífer de la història, i el irlandesos la van exercir o patir amb la naturalitat que constituïa el signe dels temps. Al cap i a la fi, després de molts anys, van obtenir la independència (tot i que la ferida de l’Ulster encara la conserven). I un cop assolit l’objectiu, tots els episodis previs van quedar plenament justificats, o bé es va estendre sobre el seu record un tel de paternal oblit col·lectiu. I el nyap enorme del 1916 va esdevenir un nyap gloriós, perquè els rebels esbroncats o escarnits a Dublín van esdevenir, un cop afusellats o empresonats, uns autèntics herois. Van encendre una flama que prèviament no existia o era molt feble. I van demostrar que de vegades cal un nyap que sigui també llavor, que provoqui la repressió i iniciï el cicle dialèctic que és a la base de tots els processos revolucionaris.
JUDICI. El nyap irlandès va inspirar segurament un dels grans nyaps catalans del nou-cents, el complot de Prats de Molló (1926), la fallida invasió de Catalunya per part dels homes de Francesc Macià, desarticulada per la policia francesa. El judici posterior va fer de Macià un líder popular i cinc anys després, convertit ja en l’Avi, guanyava les eleccions municipals que abatrien la monarquia. Molts sobiranistes confien que el judici contra el Procés tingui efectes similars, la qual cosa és una mica aventurada, perquè les circumstàncies són ben diferents; però és esperable, almenys, que el judici deixi clar fins a quin punt l’estat espanyol va utilitzar la repressió contra uns rebels sense armes, i de quina manera tan barroera s’ha cuinat un relat inversemblant, fins i tot absurd, per tal de justificar la venjança sobre els líders de l’independentisme. Si les sentències són suaus o absolutòries, l’escàndol serà enorme; si són dures, serà més enorme encara. Però només si el sobiranisme aprofita l’avinentesa per recuperar la iniciativa política, per acordar una estratègia comuna, es podrà dir, com a Irlanda el 1916, que el nyap haurà estat també una llavor.
