Els toros, Patrimoni de la Humanitat
Tant d'esment com van posar els diputats del Parlament de Catalunya a fer una llei per blindar els correbous (al mateix temps que es prohibien les corrides de toros, en un memorable exercici d'equitat i coherència) i ara resulta que gairebé el 70% dels catalans, sempre tan ingrats, es declaren en contra dels espectacles amb bous embolats. Això és el que hem pogut saber aquesta setmana d'acord amb els resultats d'una enquesta, que concretament estableix en el 68% el percentatge de ciutadans de Catalunya contraris als correbous. També és veritat que l'enquesta va ser encarregada per l'ONG animalista Adda, de manera que els que no hi estiguin conformes sempre poden acollir-se a la sospita que els resultats de l'enquesta estiguin lleugerament escorats cap als interessos de l'entitat que la va encarregar. Possiblement, una enquesta encarregada pel Club de Fans de José Tomás donaria un percentatge del 100% a favor de la recuperació de la tauromàquia a Catalunya, així com de l'erecció -amb perdó- d'un monument al diestro al mig de la Rambla de Barcelona.
Sigui com vulgui, la tendència sembla indicar que els correbous no són un bé tan preuat per als catalans (excepte per a aquells que s'hi diverteixen i/o hi fan negoci) com van suposar les nostres sempre admirades senyories. En canvi, a la festa dels toros ( la fiesta , com en diuen els seus partidaris tothora abrandats) sembla que li esperen nous dies de glòria, de la mà del molt patriòtic govern de Mariano Rajoy. En efecte, ja fa uns dies el ministre d'Educació, Cultura, Esport i Cucanyes, José Ignacio Wert, va proclamar que les corrides s'han de fomentar "com un producte i un bé cultural", i que, ja posats a fer, es faran les passes corresponents per sol·licitar a la Unesco que declari "patrimoni intangible" de la humanitat l'art del toreig, per no ser menys que els castellers o el Cant de la Sibil·la. I tot això, per a alliçonament i reprimenda cap a les comunitats perifèriques i díscoles, on fins i tot gosen fer l'ensenyament en idiomes diferents de l'espanyol. En fi: per demanar que no quedi, senyor menestro .
Però per si amb la glòria política i institucional no n'hi hagués prou, els toros també viuen ara jornades d'alegria artística de la mà del torero Juan José Padilla, també conegut com El Ciclón de Jerez , que ve a ser com una versió neandertal del mascle hispànic de tota la vida. Al tal Padilla, fa cosa d'un any que un bou li va buidar un ull durant una faena , desgraciat accident recollit en unes imatges que van tornar a donar una imatge avançada i progressista d'Espanya arreu del món. Com que es veu que no en va tenir prou, l'home ha tornat fa pocs dies a les places i ha obtingut l'aplaudiment clamorós de tota la civilitzada premsa del patriotisme constitucional, que es desfà en elogis i conceptes com valor, coratge i hombría . Patrimoni intangible de la humanitat, sí senyor. Ara que hi penso, potser el dia que algú perdi un ull en un correbou millorarà la valoració popular del nostrat espectacle.
