04/11/2020

La torrada de Donald Trump

2 min

“Això no és com ficar un tros de pa a la torradora i que et surti una torrada al cap de seixanta segons”. Aquesta era la comparació que feia un periodista de la televisió pública nord-americana, la PBS, per explicar que encara haurien de passar moltes hores per obtenir uns resultats fiables de les eleccions presidencials. Segurament no cal recórrer a una imatge tan absurda ni a un recurs tan elemental perquè la gent entengui que comptar milions de butlletes demana temps, però exemplifica fins a quin punt en aquesta campanya s’ha hagut d’abaixar el llistó i utilitzar una pedagogia extrema per aconseguir que s’entengués la importància de votar i els procediments per fer-ho. És l’efecte Trump. És com si els Estats Units haguessin hagut de tornar a les beceroles informatives dels mecanismes democràtics perquè la ciutadania prengués consciència de la importància d’aquestes eleccions i reaccionés en conseqüència. Per això, en les darreres setmanes la informació política de la televisió s’ha acostat als mètodes del Barri Sèsam.

L’espectacle de la nit electoral (o la nostra matinada) depenia sobretot de la impaciència de l’espectador. Amb un afegit: als Estats Units les cadenes de televisió no coincideixen en els resultats que ofereixen a l’audiència, a diferència del que estem acostumats a veure aquí. En funció del canal que triïs, obtindràs uns resultats o uns altres. Per això l’especialista de la Fox encarregat d’anar informant del canvi de color dels estats i els comtats no parava de repetir: “Heu de ser pacients. Els resultats són reals, però ara mateix no volen dir res”. Cal remarcar que les xifres obtingudes són veritat. I cal afegir el matís que els resultats provisionals no volen dir res, però se n’informa com si poguessin significar molt. I l’espectador queda atrapat dins d’un bucle de blaus i vermells esperant el moment que alguna dada pugui significar alguna cosa.

Lluny de fer unes posades en escena espectaculars i modernes amb els presentadors movent-se enmig d’escons i pujant i baixant en ascensors que transiten entre els gràfics, la CNN i la Fox en tenen prou amb una gran pissarra tàctil. Tot l’espectacle està basat en la paraula dels experts i en fer avançar el relat de l’evolució de les dades: l’emoció del suspens presidencial. Xifres i més xifres es van acumulant en els marges de la pantalla. No és especialment entretingut, però amb Donald Trump pel mig, la informació política ha esdevingut un espectacle molt més llaminer. Fa quatre anys, el 2016, amb la victòria de Trump, el director general de la CBS, Leslie Moonves, va declarar: “No crec que sigui bo per a Amèrica, però és molt bo per a la CBS”. La crispació social i política que ha generat Trump ha tingut un impacte mediàtic que ha beneficiat les grans corporacions televisives. Segurament en termes econòmics, perquè en l’aspecte periodístic ha rebaixat la maquinària al nivell d’una torradora de pa.

stats