26/05/2022

La tractaré com si fos una persona

2 min

Ara fa un mes, una diputada de Vox al Congrés va burlar-se amb delectació del testimoni d’una persona que denunciava les tortures de la policia espanyola en la seva lluita contra ETA. I aquesta setmana, un diputat de la mateixa ultradreta, governant a Castella i Lleó en coalició amb el PP, va etzibar a una diputada de l’oposició afectada de nanisme distròfic que la tractaria “com si fos una persona com totes les altres”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Parlant en aquests termes no només busquen l’escàndol multiplicador, sinó que pretenen envalentir, electritzar i fidelitzar els seus votants, donant-los la consigna implícita que en política i al carrer s’hi val intimidar, empentar i insultar.

No és un llenguatge que ens vingui gaire de nou. És el llenguatge de l’odi i de la discòrdia civil. El va fer servir Donald Trump tots i cadascun dels dies de la seva presidència. El feia servir cada matí Jiménez Losantos a l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola, i l’ha fet servir Ciutadans en la seva obsessió nacionalista contra el català.

És el llenguatge de la ira constant contra un adversari al qual s’ha deshumanitzat prèviament. En el cas espanyol és el llenguatge hereu de la dialèctica dels punys i les pistoles feixista, i és el to de la superioritat armada i amb complicitats als aparells i poders de l’estat que tan bé coneixem a Catalunya.

Les expectatives electorals de la ultradreta fan pensar que aquests episodis d’obscenitat seran cada vegada més freqüents, i la superioritat moral dels agredits no serà suficient per derrotar-los. Són temps de ser ferms en les accions i en les conviccions. Si no, algun dia ens penedirem de no haver-ho estat.

Antoni Bassas és periodista
stats