Es trencarà el paradigma de la z?

Res és etern? ¿Ni tan sols malediccions com la que afecta els aspirants a president de govern d'Espanya des del restabliment de la democràcia? Repassem els dos cognoms dels que han estat elegits a les urnes i, per tant, no comptem Calvo Sotelo, un pedaç pactat al Congrés dels Diputats en una llunyana època en què, en cas de crisi no resolta per la via de les urnes, als presidents encara els triaven els polítics i no Goldman Sachs.

Adolfo Suárez González, amb una z al primer i al segon cognom. Felipe González Márquez, amb una z al primer i al segon cognom. José María Aznar López, amb una z al primer i al segon cognom. I José Luis Rodríguez Zapatero, amb una z al primer i al segon cognom. És fàcil concloure, doncs, que tots els rivals d'aquests quatre presidents estaven predestinats a la derrota perquè no podien lluitar contra la maledicció de la doble zeta. Ja podien ser vàlids (o no), ja podien estar preparats (o no), ja podien tenir les enquestes a favor (o no) i ja podien no parlar cap idioma (o sí)... El factor doble zeta era inapel·lable.

I en les apassionants eleccions d'avui, en què el resultat és d'una incertesa que posa els pèls dels genolls de punta, què tenim? Que què tenim? Tenim amb possibilitats de victòria un Mariano Rajoy Brey i un Alfredo Pérez Rubalcaba. No cal ser gaire espaviladet (fixi's que fins i tot jo me n'he adonat) per comprovar que aquí la doble zeta aconsegueix un zero zuperlatiu. Només Rubalcaba se'n surt, però amb l'escassetat d'una única zeta a Pérez. Ara bé, ¿això és garantia que d'aquí unes hores es trencarà amb tota seguretat el malefici? ¿Vol dir que estem a punt de fer història amb un president que no seguirà una tradició basada en el mariusserrisme més inspirat? Doncs miri, no vull cridar el mal temps, però li recordo que la candidata d'UPyD es diu Rosa Díez González. Ei, no, li dono la dada, sap? Per saber-la.