Els tres 3% i 'ole'!
Hi ha com a mínim tres 3% en la història recent d'aquest país. Un és el que va fer famós l'expresident Pasqual Maragall, i que ha passat injustament a l'oblit. Ara la crisi no és exactament propícia a aquelles orgies del 3%. Del pobre, ja no se'n canta gall ni gallina. Tot i que si hem de ser justos, ha donat peu a invents tan benintencionats com l'Oficina Antifrau, avui, pobrissona, en estat catatònic. Què, president Mas, hi posem director?
L'altre 3%, menys popular però deunidó, també ha tingut els seus moments de glòria. És el trist percentatge de cinema en català que es projecta a les sales d'aquest país. O sigui: 3 de cada 100 pel·lícules. Tenim una llei aprovada que l'hauria de fer créixer, però les lleis, com les oficines, sovint semblen OLE: Objectes Legals Empantanegats. Què, conseller Mascarell, ens hi posem?
Un 3% molt menys conegut i ja superat és el del vot en blanc. En les municipals del 2007 va situar-se en la nostra xifra talismà (bé, per ser exactes, en el 3,1%), però aquest passat 22-M ha crescut un digne puntet, fins al 4,1%: gairebé 120.000 persones han introduït un sobre buit a l'urna, més o menys el doble dels que han votat el xenòfob PxC. Què, partitocràcia, fem una nova llei electoral?
Corrupció, llengua i desafecció són tres de les assignatures pendents de la nostra ja no tan jove democràcia. Fa massa temps que repetim curs. Potser que fem un pensament per aprovar d'una vegada.
