Jordi Rubió I Balaguer (1970)
25/02/2020

El triomf d’Abadal sobre la circumstància

2 min
El triomf d’Abadal sobre la circumstància

Tria J.M. Casasús[...]

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Evocant aquests dies el record de Ramon d’Abadal i Vinyals vénen al meu pensament els temps que convivia amb ell i amb altres companys també desapareguts, a les lliçons dels Estudis Universitaris Catalans i després a les aules de l’Institut d’Estudis Catalans al carrer del Bisbe. La Biblioteca de Catalunya només existia en el propòsit dels fundadors de l’Institut, però els llibres que adquiria i les revistes que anava rebent a canvi de les seves primeres publicacions, ja ens atreien. Com llevats fecunds orientaven les nostres respectives vocacions. La de Ramon d’Abadal el portà primer de cap a la història del dret i de les institucions catalanes, però el contacte amb les velles fonts documentals va fascinar-lo i el va convertir en historiador de la que ell anomenava Catalunya carolíngia, és a dir, l’anterior a l’any mil després de J.C. [...] Lliure de les obligacions que la Universitat i la pensió a París li havien imposat, i aprovada brillantment la seva tesi doctoral, havia de complir els deures de la seva condició de fill gran i hereu d’un patrimoni. [...] L’any 1914 va ésser inaugurada la Biblioteca de Catalunya. Amb ella l’Institut actuava indirectament damunt la formació de les noves promocions universitàries. No solament posant llibres a llur abast, sinó amb el lliure accés als prestatges de la sala de referència, establint el préstec de llibres i fent pública la consulta dels seus catàlegs. La Biblioteca esdevenia un catalitzador de vocacions. [...] La força latent de l’esperit d’Abadal va posar-se en moviment, al servei de la nostra cultura col·lectiva, quan l’any 1917 va entrar a la política com a diputat de la Mancomunitat. Sempre em va semblar que estimava la història amb la sensibilitat d’un polític. Era jove quan va adherir-se a la Lliga Regionalista, però no sé que hi tingués cap càrrec fins que va ésser elegit diputat. L’any 1920 presidia la Comissió de Cultura de la Mancomunitat. [...] Va actuar al Patronat de la Biblioteca de Catalunya, i va intervenir favorablement, l’any 1922, quan començava a moure’s a l’Ajuntament la cessió de l’Hospital de la Santa Creu per a estatge de la mateixa biblioteca i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’entrada a la política activa va fer també que Abadal intervingués en el periodisme català, sobretot des que Acció Catalana va adquirir La Publicitat el 1922. La seva estada a Itàlia, durant la nostra guerra, el situà a un observatori que eixamplava el panorama polític al seu abast. Allunyat dels escenaris de la guerra, potser se li enfortí la decisió de condicionar, cada vegada més segons els dictats de la pròpia consciència, sempre en evolució crítica, la seva adhesió als programes que el podien sol·licitar. La primera fidelitat que volia servar era la fidelitat a ell mateix. No és necessari de compartir el seu criteri per a estimar-ne l’autenticitat i tenir-lo en compte dins la seva circumstància. [...]

stats