Una trista retirada per a una guerra equivocada
L'1 de maig del 2003, menys de tres mesos després d'iniciar la invasió de l'Iraq, el llavors president dels Estats Units, George Bush, va protagonitzar un efectista aterratge al portaavions Lincoln per llançar el seu famós "Missió complerta". Més de vuit anys més tard, el seu successor a la Casa Blanca, Barack Obama, anuncia la retirada total de tropes abans de finals d'any. Obama ha hagut de gestionar una herència humanitàriament desastrosa i políticament complexa. Sense oblidar que l'Iraq ha estat una aventura ruïnosa.
Sumats els seus costos als de l'Afganistan -una guerra també iniciada per Bush fill-, parlem de tres bilions de dòlars. Els republicans, principals defensors de la reducció de la despesa pública, van hipotecar les arques públiques multiplicant la despesa militar, induïda pels interessos empresarials, mentre alhora reduïen impostos als rics. No és un factor aliè a la crisi del deute que es viu a l'altra banda de l'Atlàntic, combinada amb les conseqüències d'una economia financera que va créixer en temps de tipus històricament baixos fins a convertir-se en una selva gràcies a la desregulació. Però més greus que les conseqüències econòmiques són les humanes. El nombre de víctimes civils a l'Iraq des de la invasió és molt difícil d'establir sense marge d'error, però recomptes independents parlen de 600.000 persones. L'exèrcit americà hi deixa 4.500 morts i 32.000 ferits.
Washington deixa al seu darrere un país amb una estructura governamental molt feble que s'enfronta a una potent violència sectària que pot derivar en una guerra civil.
Obama diu que s'han de treure "lliçons" de l'experiència iraquiana, una manera elegant de dir que els Estats Units no poder tornar a embrancar-se en una aventura com la iraquiana. Un missatge cap als que, com Israel, pressionen per atacar l'Iran o Síria. Obama ja sap que una guerra es pot guanyar en tres mesos i patir-ne les conseqüències més d'una dècada.
