03/11/2020

Trump o Biden: El retrat final

2 min

Dilluns a la nit, en el 60 minuts del canal 33 van emetre un reportatge de la televisió pública nord-americana, la PBS, que ja és un clàssic que anticipa les eleccions presidencials. Es titula The choice, i té la finalitat de fer un perfil dels dos candidats a la Casa Blanca perquè els espectadors puguin acabar de decidir a qui voten amb un coneixement més global de les trajectòries respectives.

Aquest 2020 era la novena emissió de The choice. El format va néixer el 1988 amb les eleccions en què es van enfrontar George Bush pare i Michael Dukakis. Als Estats Units, el programa s’emet un mes i mig abans de la jornada electoral i forma part de Frontline, l’espai de reportatges d’investigació periodística de la cadena.

L’estructura és sempre la mateixa: es van alternant els perfils biogràfics dels candidats començant des de la seva infantesa i va avançant cronològicament fins a l’actualitat. El to és estrictament informatiu. Es trien els moments més destacats de les seves carreres amb múltiples imatges d’arxiu i, a més, s’hi inclouen declaracions de persones properes als candidats i periodistes especialitzats. Alguns d’ells remen a favor dels protagonistes i d’altres no tant. Perquè, de fet, The choice no té compassió: si hi ha draps bruts, segur que surten.

En aquesta edició amb Trump i Biden el relat quedava una mica descompensat, bàsicament perquè l’actual president acumula una quantitat tan alarmant d’escàndols, fraus i escenes lamentables a les teleescombraries que era difícil l’equilibri amb el seu rival. Ni tots els podrimeners de Trump hi tenen cabuda, ni Biden pot competir amb els seus disbarats. Malgrat tot, The choice resultava més útil per conèixer més a fons el líder demòcrata que no pas el republicà. El personatge de Trump és tan aclaparador que, segurament, ha fet ombra a la biografia de Biden i, per tant, aquest reportatge resultava més revelador en el seu cas: discursos plagiats, síndrome de l’impostor, diversos intents de participar a la cursa presidencial fallits per errors personals, decisions dubtoses com a senador que l’han situat en el costat equivocat, mala gestió de comissions d’investigació sobre abusos sexuals i múltiples ficades de pota que l’han obligat a demanar perdó.

El reportatge té una capacitat de síntesi admirable, fa servir un llenguatge directe i compleix escrupolosament amb la funció pública. Però, a més, té un plantejament narratiu interessant: sap com vincular circumstàncies personals, educacionals, experiències viscudes o tarannàs amb la manera de fer política dels candidats. No només explica el què sinó els perquès, de tal manera que més enllà de conèixer la biografia, l’espectador comprèn els punts forts i debilitats del personatge. Serveix per perfilar, sobretot en el cas de Biden, quina mena de president podria ser. En el cas d’aquest The choice del 2020 l’audiència té clar, al final del reportatge, que més que triar un bon president ha hagut de limitar-se a escollir entre dues maneres de fer.

stats