08/03/2022

El tuitaire que menjava patates braves

2 min

“Hola, em pots seguir? M’agradaria comentar-te un tema”, diu el tuitaire mordaç. I, per a l’autor consagrat i no mediàtic, el “comentar-te” i el “tema” haurien de ser, són, sospitosos, però per evitar-se problemes, el segueix. De seguida el tuitaire li demana el número de telèfon “per parlar amb més comoditat”. Ell l’hi dona. No sap per què, es pensava que el tuitaire mordaç “Jaumeprimerelconqueridor” era un estudiant jove, però no. És un senyor gros, burillaire i no massa net, que sembla rendista. Queden en un cafè del centre. El tuitaire mordaç li explica, entre burilla i burilla i queixalada i queixalada, que voldria passar-li les trenta pàgines que té d’una novel·la inacabada, no pas perquè en vulgui una opinió, no (de fet, no el respecta com a autor) sinó perquè, si troba que podria passar-li a la seva editora i l’editora les troba publicables, hi donaria forma. Si no, no.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El tuitaire té molta gana. Demana més patates braves, una tapa de pop i una cervesa. Parla mentre mastega. Cita tota l’estona Pla i Gaziel i critica el diari on l’autor consagrat publica un article diari. És un diari venut, troba, on el tuitaire no escriuria ni que l’hi obliguessin a punta de pistola. L’autor consagrat sap, perquè tot se sap, que el tuitaire va oferir-s’hi per fer crítica literària però no el van llogar.

Es tapa la boca amb la mà plana per amagar el rot. Quan el cambrer porta el compte somriu sense fer res, i l’autor consagrat i no mediàtic treu la targeta de La Caixa, sense dir res. “Et passo la novel·la, doncs? L’esbós, vaja, de novel·la?”, pregunta el tuitaire mordaç. I afegeix: “Podríem anar a sopar amb la teva editora a l’Hisop? Pensa que si no em fas cas et podria matxacar a Twitter”, fa. L’autor consagrat i no mediàtic somriu. Té un sistema per als tuitaires mordaços i autors de trenta pàgines immortals de novel·la. “Passa-me-la, la novel·la –li diu–. Però me la pots imprimir? No me la passis per internet, que no llegeixo bé. Impresa i enquadernada, sisplau”.

Sap que l’acaba de matar. Mai, mai es gastarà els euros en imprimir les trenta pàgines. Se n’ha lliurat. Tots dos ho saben.

Empar Moliner és escriptora
stats