Dins el túnel del temps

És una pràctica recurrent en els governs tramposos (sobretot quan tenen majoria absoluta) la d'aprofitar la promulgació d'una mesura que sigui especialment polèmica per aprovar-ne una altra que sigui encara més perniciosa. És el que va fer despús-ahir el Govern Balear: mentre el personal s'esquinçava les vestidures per la reforma de la llei de funció pública que arracona el català a l'administració balear, la majoria absoluta del PP s'ho feia venir bé per aprovar, per la porta del darrere, una nova llei de turisme que de fet no és més que una burla urbanística al servei de les empreses immobiliàries que paguen les campanyes (i les festes on tothom va vestit de blanc, començant pel president Bauzá i la resta dels seus satèl·lits) dels peperos illencs. La llei en qüestió, més o menys i sense exagerar, ve a establir que tot el sòl balear (especialment el rústic) és susceptible de convertir-se en espai d'explotació lliure, i que els establiments turístics obsolets es puguin reconvertir en altres usos "no turístics". En resum, can pixa i rellisca. Pagant la corresponent comissió, és clar.

Si la reforma legal contra el català fa que els ciutadans de les Balears tornem trenta anys enrere pel que fa a drets i deures, la nova llei "de turisme" ens en fa retrocedir, en esperit, cinquanta o seixanta, fins als inicis del desarrollismo franquista. I això de la mà del conseller que un dia té el coratge de contractar com a assessora la seva pròpia parella "com a exemple de bona gestió" i que la setmana següent la deixa al carrer per ordre dels seus superiors de Madrid, que duen els pantalons encara més ben cordats. Tot, no cal dir-ho, en nom de la llibertat.