Turisme i immobilisme
El debat (diguem-ne així) i els arguments (ídem) sobre el decret de mesures energètiques ens han dut la novetat que la seguretat nocturna als carrers de les ciutats depèn del fet que els mostradors de les botigues i altres comerços estiguin il·luminats. Si a partir de les deu s'apaguen aquests mostradors, el crim i la maldat prosperen i tothom, especialment les dones, queda exposat a les pitjors malvestats. Així ho proclama la vicebatllessa de Madrid, Begoña Villacís, una de les dirigents que li queden al que queda de Ciutadans, un partit d'extrema dreta minvat, però amb aspiracions. La seva cap, Inés Arrimadas, ha contraproposat, des de Mallorca, que el que necessita Espanya és apostar per l'energia nuclear, just quan el món es debat entre desmantellar-la o no. Villacís ha postil·lat que la “resistència” (els agrada dir-ne així de la demagògia pura i simple) a les mesures d'estalvi energètic és comprensible perquè molta gent “menja del turisme”. Ja som al cap del carrer.
S'ha consagrat el dogma del turisme com a única activitat econòmica possible, que inclou l'autoinsult d'afirmar amb tota tranquil·litat que en mengem, del turisme, o que ens dona de menjar, com si la ciutadania fóssim animals de granja. Evidentment un país (Espanya, però també Catalunya, i també les Balears) amb l'economia segrestada per un sector tan profundament reaccionari i immobilista està condemnat al fracàs. La idea és viure com si l'única cosa important fos l'aire condicionat del bar, i de fet han aconseguit el seu objectiu: en comptes de 27º, el podran tenir a 25. La mala hostaleria ja ha demostrat que sap fer caure i aixecar governs, i la classe política és molt sensible a aquest tipus de xantatges.
