El turisme de les persones

CAPITAL DEL Pròxim Orient. Una d’aquestes ciutats amb venedors ambulants venent pa o castanyes torrades i on de la porta de cada botiga en surt un tipus que et parla amb italià, fins que ajusta la procedència. Una gentada de turistes a tot arreu bloqueja qualsevol possibilitat de veure els monuments de visita obligatòria des de primera hora del matí, perquè tothom ha seguit el mateix consell: aneu-hi d’hora. Els guies locals busquen alternatives, i porten grupets per carrers estrets a descobrir els cafès on esmorzen els locals, els magatzems d’espècies a l’engròs i els tallers d’artesans on fabriquen o amassen, que desprenen el mateix soroll industrial que se sentia als carrers de Gràcia fa quaranta anys. Acabes visitant la gent, imaginant biografies i suposant que conceben les mateixes esperances que tu.