Josep Pla 1932
17/08/2018

El turisme

2 min
Organització Turística, de Muntanyola

Tria J.M. CASASÚSUn dels pocs interessos catalans que, aprofitant l’autonomia de fet que impera avui a Catalunya, s’han organitzat amb vista a l’autonomia de dret, han estat els interessos relacionats amb el turisme. A La Veu d’un d’aquests últims dies es publicà la notícia de la constitució oficial de la Federació de Turisme de Catalunya i Balears. Trobem en aquesta Federació, sortosament, persones de totes les procedències polítiques, ço que constitueix, per als temps que correm, una novetat remarcable. L’organisme, en efecte, tindrà la tendència de viure al marge de tot histerisme momentani d’ordre social o polític i es deslligarà en el possible d’aquell aire burocràtic, inútil i enrevessat que prenen de seguida els organismes públics. Seran els mateixos interessats en aquest negoci, que podria ésser de tant rendiment per a Catalunya, els que predominaran en l’organització del turisme. Això és una garantia. Hem de dir que l’organisme turístic autònom català ha estat planejat per una de les persones del nostre país que té més experiència i coneixements sobre la matèria: per D. Ignasi Armengou. El senyor Armengou, que ha viscut en tant que advocat assessor de la Cambra Nacional Hotelera i n’ha estat a Madrid secretari de fet una llarga temporada, que coneix a fons la història d’aquell “Patronato Nacional de Turismo” que la dictadura inflà de milions gairebé per a no fer res, que ha viscut -dèiem- totes les etapes de la lamentable organització que a Espanya ha tingut el turisme, pot fer grans serveis en el turisme català. Tota aquesta experiència pot servir per a no recaure en el defecte essencial que han tingut fins ara les organitzacions similars: el defecte del tartarinisme. Si no vaig errat, aquesta Federació autònoma del turisme català parteix d’una base molt sòlida: de la base que Mallorca és un país que té el moviment turístic assegurat, creixent, i que aquest negoci dóna a les Balears un rendiment crescudíssim. Ara bé: Catalunya, peremptòriament, té un valor i és que és el pas natural per a anar a Mallorca. S’ha d’aprofitar, doncs, la condició que tenim de país de pas i, aprofitant aquesta condició, anar fent que al nostre país s’infiltri el turisme. Avui Catalunya és intrínsecament desconeguda pel turisme estranger. En canvi, Mallorca és conegudíssima. Lligar aquests dos fets, fer-los interdependents, aprofitar-los. Això és partir, no de teories ni de somnis, que per ara han fallat, sinó d’un fet solidíssim. Fet, si voleu, modest, que contrasta amb la inflor que fins ara havien tingut aquests afers a casa nostra. Ara bé: en aquesta modèstia, nosaltres hi trobem les condicions d’èxit i de progrés d’aquesta iniciativa. [...] Cal donar a conèixer sobretot aquells punts que poden ésser d’atracció turística: Barcelona ciutat, la Costa Brava, Sitges, Tarragona, Poblet, Santes Creus, el Pirineu. [...]

stats