PROJECT SYNDICATE

L’estat de dret, a prova a la UE

La UE té l’obligació de garantir que els estats membres respectin els drets derivats dels tractats

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha sentenciat que el primer ministre, Boris Johnson, va actuar il·legalment quan va intentar suspendre durant cinc setmanes el Parlament per impedir el debat sobre els seus plans d’un Brexit sense acord. Aquesta sentència subratlla la importància fonamental de l’imperi de la llei per a una governança democràtica. Però, tot i que els principis de l’estat de dret s’han imposat al Regne Unit, en altres llocs de la Unió Europea comença a haver-hi inquietud sobre aquesta qüestió. Per a la UE, protegir l’estat de dret és una obligació, i els seus dirigents l’han de defensar amb fermesa. 

Al seu llibre Los orígenes del orden político, el politòleg Francis Fukuyama afirmava que l’estat de dret és el pilar més difícil de construir per a una societat moderna i eficaç. Organitzar l’administració d’un govern i convocar eleccions per a un òrgan legislatiu és relativament fàcil, i són molt pocs els estats fallits que no tenen una administració pública que funcioni ni una cambra legislativa. Però, en canvi, són molts més els països on la inexistència d’un estat de dret és la principal font d’inestabilitat i decadència política.

Per a la UE, el respecte als principis de l’estat de dret és fonamental, perquè no és simplement una iniciativa conjunta (tot i que, com ha destacat l’economista Hernando de Soto, l’estat de dret també és un requisit indispensable per a una economia de mercat desenvolupada). La raó de ser de la UE, com la de les institucions que l’han precedit, és garantir la pau entre els països europeus i salvaguardar els drets humans dins els estats membres. I aquest bloc es fonamenta en els valors comuns consagrats en els seus Tractats. 

La raó de ser de la UE, com la de les institucions que l’han precedit, és garantir la pau entre els països europeus i salvaguardar els drets humans dins els estats membres

El compromís de la UE amb l’estat de dret, explicitat a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea, és molt clar. Representa la legalitat, la seguretat jurídica, la prohibició de l’exercici arbitrari de l’autoritat, la separació de poders i un poder judicial eficaç i independent. El respecte a l’estat de dret afecta diferents estrats de la societat en aspectes molt pràctics: en l’àmbit de la Unió, l’estat nació, les empreses i els ciutadans.

A la UE l’imperi de la llei no és una declaració política ni un ideal moral inabastable, sinó un principi que els funcionaris públics i els tribunals tenen la responsabilitat de defensar. A més, el sistema de responsabilitats també funciona en un altre sentit: la UE té l’obligació de garantir que els estats membres respectin els drets derivats dels Tractats.

Aquests drets i deures van saltar al primer pla de l’actualitat al juny, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar que la controvertida reforma del Tribunal Suprem de Polònia infringia la legislació de la UE, perquè contravenia el principi d’inamovibilitat dels jutges. Al cap i a la fi, els tribunals d’un estat membre també són tribunals que funcionen dintre de la Unió Europea. La independència dels tribunals és essencial per protegir el dret fonamental a una tutela judicial efectiva i a un judici just. Així doncs, el sistema jurídic i el poder judicial de qualsevol estat membre de la UE han de complir la normativa europea i, en cas contrari, el TJUE està obligat a intervenir-hi.

Els estats membres de la UE acostumen a acatar les sentències del Tribunal de Justícia de la UE, però això només soluciona parcialment el problema de les amenaces contra l’estat de dret. Afortunadament, la UE disposa d’altres eines.

Ha arribat el moment de reforçar el diàleg sobre l’estat de dret. Hauria de ser més sistemàtic i basar-se en fets: hauria de ser un autèntic inventari anual del funcionament de l’imperi de la llei a la UE. El seguiment de l’estat de dret proposat per la Comissió Europea hauria de facilitar les dades necessàries. Aquest plantejament permetrà als estats membres promoure un debat més positiu, constructiu i, en definitiva, unificador.

El Parlament Europeu va votar, el setembre del 2018, aplicar l’article 7 del Tractat de la UE i iniciar un procés per sancionar les presumptes violacions de l’estat de dret a Hongria (anteriorment ja s’havia posat en marxa un procediment semblant per a Polònia). Per a aquest procés cal que el Consell valori si l’imperi de la llei corre perill en algun país de la UE. Si es conclou que s’han produït greus i persistents vulneracions de la legalitat, el Consell té la facultat de suspendre una sèrie de drets del país en qüestió en el si de la UE.

La UE pot congelar els fons que envia a un estat membre si la deficient aplicació del principi de legalitat implica un risc per a aquests diners

La protecció de l’estat de dret és important per protegir el pressupost de la UE. Per això, la Comissió ha proposat incloure mesures de salvaguarda en aquest sentit en el seu pressupost de set anys –el pla financer pluriennal–, del 2021 al 2027. En concret, la UE pot congelar els fons que envia a un estat membre si la deficient aplicació del principi de legalitat implica un risc per a aquests diners. Aquesta nova condicionalitat té per objectiu dissuadir, no coaccionar. Al cap i a la fi, el deure de protegir el pressupost de la UE implica una estricta observança dels valor consagrats en els Tractats.

Al llarg de la història, hi ha hagut societats antidemocràtiques que, gràcies als principis de l’estat de dret, s’han convertit de mica en mica en democràcies. En canvi, societats on no s’aplica l’imperi de la llei tenen una experiència fugaç de la democràcia, si és que arriben a tenir-ne. El politòlegs Steven Levitsky i Daniel Ziblatt han explicat de quina manera els dirigents autoritaris asfixien la democràcia, reinventant-ne les normes i empresonant els àrbitres. Dit d’una altra manera, liquiden l’estat de dret reforçant les lleis i corrompent el sistema judicial. D’aquesta manera, la democràcia mor encara que es mantingui la façana d’un poder basat en una majoria parlamentària. 

Així doncs, construir un sistema basat en l’imperi de la llei és difícil; en canvi, soscavar-lo pot resultar molt més fàcil i, segons com, pot recordar la descripció d’Ernest Hemingway del procés que porta a la bancarrota: “De mica en mica i després de sobte”. Per això, l’estat de dret necessita una atenció constant, fins i tot en països amb llargues tradicions democràtiques.

Per mantenir l’estat de dret cal determinació i previsió. Els seus defensors han d’actuar amb celeritat i decisió. I si amb un pas no n’hi ha prou, n’han de fer un altre.

Copyright Project Syndicate

Traducció: Lídia Fernández Torrell