CRÍTICA TV

L’última hostessa de la tele

Hi ha un programa incombustible a Antena 3 cada migdia: La ruleta de la suerte. Es tracta d’un concurs clàssic d’endevinar frases i lletres ocultes. Fa poc més de tretze anys que està en antena. El presenta Jorge Fernández i té com a companya de plató Laura Moure. Fa quatre anys que exerceix aquest càrrec. No és copresentadora sinó que, més enllà d’anunciar els noms dels concursants quan han d’aparèixer davant de la ruleta, es dedica a fer saltirons. Sense anar més lluny, l’últim dia d’emissió, Jorge Fernández va dir que l’havia de renyar una mica i, per justificar-ho, li va demanar que ensenyés la llengua als espectadors. La noia, que no parava de fer saltirons sobre les seves sabates de taló d’agulla, va treure la llengua a la càmera per mostrar a tothom que la tenia tenyida de color rosa fúcsia. Van explicar, ves quina cosa, que s’havia menjat una piruleta abans de sortir, intentant exhibir el seu vessant trapella. També va agafar Moure de la maneta perquè fes una volta sobre ella mateixa abans d’anar al seu racó habitual del programa: al costat del panell de paraules on s’amaguen les frases misterioses que han d’endevinar els concursants.

En els primers temps d’aquest programa l’hostessa era l’encarregada de girar els daus on hi havia escrites les lletres. Aleshores ja era estrany perquè les tecnologies ja permetien, des de feia temps, sistemes perquè les lletres poguessin aparèixer soles a la pantalla. En els últims anys es deuen haver adonat que girar els daus amb la mà quedava televisivament rupestre i ara cada lletra endevinada ja apareix sola en pantalla. Però aquest sistema no ha modificat la feina de l’hostessa. Ella, en comptes de participar en l’execució del concurs, es manté al costat de la pantalla de lletres, rient i ballant amb coqueteria, en el punt just de seductora decència, perquè no quedi vulgar sinó simpàtic. Quan els concursants encerten lletres, els daus s’il·luminen i només mostren la lletra quan l’hostessa hi passa per davant i, com si fos una fada, toca amb el dit el panell i hi apareixen les lletres. Si, per exemple, en una frase hi ha set lletres A, s’hi passeja pel davant tocant set vegades els quadrats que corresponen a la vocal.

Es tracta d’una escena pròpia de la televisió del segle passat, quan les dones s’utilitzaven descaradament com a guarniment. En l’actualitat, sovint camuflen aquest mateix esperit atorgant a dones l’escarransida feina de llegir tuits o missatges de mòbil o presentar programes d’esports amb una exuberància estètica que no s’exigeix als homes. La prova que no és normal l’esperpent de La ruleta de la suerte és que, si s’intercanviessin els papers, ens semblaria delirant que Jorge Fernández es dediqués a ballar i tocar lletres amb el dit que surten soles en pantalla durant cinquanta minuts. La ruleta masclista de Jorge Fernández evidencia com encara normalitzem conductes sexistes horroroses i que la sort de les dones encara ha de canviar molt. Però, en aquest cas, no és una qüestió d’atzar.

Més continguts de