12/06/2021

I l’Univers, impassible

4 min
I l’Univers, impassible

Acostumats a trobar la mesura del món en nosaltres i en el nostre entorn immediat, poques vegades els moments de dolor formen part d’una experiència col·lectiva. Aquest cop haurà estat diferent, almenys per a tots els que no havíem viscut la salvatjada de la Guerra Civil, però res no garanteix que n’hàgim après les lliçons.

La pandèmia va tenir una data d’arribada, que podem situar en l’anunci del primer estat d’alarma, el 13 de març del 2020, i tindrà un dia simbòlic de sortida. La data encara no la sabem, però està a prop, perquè les dades ens diuen que dels 6,3 milions de persones vacunables a Catalunya, 3,2 milions han rebut una primera dosi i 1,8 la pauta completa; perquè els ingressats a les UCI ja són menys de 200 persones i la mortalitat s’ha desplomat de 105 persones a 13 en l’última setmana. Els estralls del coronavirus no s’han acabat, però a cada vacunat més ens acostem a la sortida en el nostre entorn europeu.

Les cues de les vacunacions són un triomf de la nostra societat, tan imperfecta tantes vegades i exemplar en aquestes línies ordenades i silencioses de ciutadans de tota condició, origen i renda que són vacunats en un ambient que és una barreja de respecte, agraïment i alleujament. La campanya de vacunació és una victòria rotunda del nostre model d’estat del benestar.

Ara que s’obre la sortida d’aquesta vida al ralentí que hem vist durant tants mesos és el moment d’escoltar el relat dels pitjors moments i d’exigir que políticament s’actuï per fer balanç dels errors comesos quan les decisions marcaven la diferència entre la vida i la mort. Sabem que la humanitat és fràgil davant les pandèmies i hem d’haver après algunes lliçons i a formular plans de contingència.

Gràcies

També és el moment de donar les gràcies: a les treballadores de les residències que cuidaven les persones grans i van veure, impotents, ofegar-se els malalts indefensos; al personal sanitari cansat de compensar amb vocació la falta de recursos i la dificultat de fer front a un perill devastador i desconegut. Metges, infermeres, zeladors, personal de cures que van donar la mà als malalts que morien sols i que van fer de pont amb famílies traumatitzades per l’abandonament forçat. Gràcies als treballadors dels supermercats, de les farmàcies, que van mantenir els productes de primera necessitat a l’abast. Gràcies als farmacèutics que ens van proveir de gel i mascaretes, als encarregats d’operacions de les empreses que van fer arribar l’oxigen, els respiradors. Gràcies també als treballadors de les funeràries que escoltaven amb impotència unes dades públiques que la seva realitat desmentia amb escreix. Els mateixos treballadors que sense material de protecció van intentar sepultar amb dignitat uns cossos que tenien nom, cognom i memòria compartida amb algú que no hi era. Gràcies als veïns i als voluntaris que van evitar alguna mort en soledat, a la societat civil que va fer xarxa contra la pobresa extrema en una economia aturada d’un dia per l’altre.

Gràcies també als fotoperiodistes i reporters que van sortir a explicar el que passava als hospitals i als geriàtrics. Als que es van colar on els censuraven i als que els van permetre l’entrada per explicar que aquesta era una pandèmia amb morts, cansament, soledat, seqüeles i malaltia mental. Gràcies a les dones que han netejat hospitals, transports públics, centres de treball.

Gràcies als científics que han col·laborat en xarxa, compartint coneixement, i als que han abocat fons a una recerca tan extraordinàriament ràpida. Gràcies als -i sobretot les- que van treballar doblant jornades amb els nens a la falda. A tots aquells que van entendre que quan van mal dades el pas s’ha de fer endavant.

Respondre preguntes

Ara que hi ha una treva, a Catalunya i Espanya cal analitzar la gestió de la pandèmia. Al Regne Unit la llei d’investigacions del 2005 garanteix una anàlisi de l’acció política. Es va fer, per exemple, amb la Guerra de l’Iraq, investigada entre el 2009 i el 2016 per una comissió pública independent. A partir de la primavera del 2022 una comissió independent valorarà la gestió del govern britànic durant la pandèmia, comptant amb tota la informació disponible, des de papers oficials fins a whatsapps, i amb la presència de testimonis. Les preguntes que haurà de respondre són: què va passar?, per què?, qui en va ser responsable? i què es pot fer perquè no torni a passar?

A Catalunya i Espanya la investigació es redueix a la contractació per mètodes d’urgència, però no s’ha escoltat els científics que l’agost passat a The Lancet van demanar una avaluació independent. Seria una bona idea que els experts analitzessin el paper dels organismes científics en la presa de decisions públiques, la trampa en què es van convertir tantes residències no medicalitzades, com i quan es van subministrar els equips de protecció, quins efectes col·laterals hi ha hagut en el tractament d’altres malalties.

Ara que a poc a poc veiem la sortida ens equivocarem si no garantim un aprenentatge d’aquest tràngol. L’Univers continua impassible i tenim moltes probabilitats de continuar caminant havent oblidat el que hem viscut per tornar a cometre els mateixos errors en el futur.

stats