31/07/2021

Vacunes contra la ignorància

2 min

És moderadament comprensible que algunes persones no les tinguessin totes o reaccionessin amb escepticisme quan es va començar a parlar d’una mena de cursa que, emulant els titulars que proliferaven durant la denominada cursa espacial, confrontava laboratoris de noms estranyíssims amb un objectiu comú: ser els primers a desenvolupar una vacuna efectiva contra el virus que ens acompanya des de fa un any i mig.

Un excés d’informació produeix efectes molt similars als de la desinformació, i en el marc d’aquesta adrenalítica cursa farmacològica ens vàrem convertir, tots nosaltres, en succedanis de científics; en pseudoexperts xerraires que, ben desinhibits, no dubtàvem a verbalitzar l’enfilall d’opinions, presumpcions i hipòtesis que anàvem incubant amb l’efectivitat que és pròpia de la ignorància. El resultat? Cap a la primavera, tots sabíem quina volíem, de vacuna; quina era la més adequada per al nostre cas; quina, en canvi, s’havia fabricat amb presses.

Els recels inicials es podien entendre, perquè el consum bulímic de dades pot acabar generant una falsa sensació de coneixement o un esgotament generalitzat. Però el fet que avui, observant el panorama, encara hi hagi gent que es nega a vacunar-se evidencia una realitat trista: si les vacunes tinguessin un preu inaccessible per a la majoria es parlaria d’elitisme, de desigualtat d’oportunitats, del dret a protegir-nos més enllà del nostre poder adquisitiu. Però com que la vacuna la tenim al nostre abast i, a sobre, se’ns ha indicat amablement el moment en què ja podem posar-nos-la en funció del col·lectiu de què formem part, continuen estenent-se orgullosament els discursos negacionistes, les teories conspiranoiques i els arguments simplistes, cosa que confirma que, quan l’ésser humà hi posa ganes, cap sentit del ridícul està a la seva altura.

stats