La vaga del malestar social i contra les retallades
La vaga general convocada per avui pels sindicats catalans i espanyols, dins una crida europea que no ha acabat de quallar, s'emmarca en el debat sobre si cal canviar el rumb de les polítiques d'austeritat, qüestionades a causa de la recessió econòmica que, en el cas de l'Estat, ha provocat com a efecte més dramàtic una perillosa taxa d'atur del 25% a Espanya i del 22,5% a Catalunya.
A diferència de l'última vaga de fa només vuit mesos, centrada a rebutjar la reforma laboral, aquest cop el plantejament és més global i, per tant, més polític i social, amb propostes anticonsum incloses. Tot i la força relativa dels sindicats, que com els partits polítics pateixen una crisi de legitimitat a causa de la desafecció ciutadana, les enquestes mostren el creixement del descontentament popular. No n'és aliena l'esmentada crescuda de l'atur, però també la precarietat contractual i les retallades de serveis i prestacions públiques. Aquesta serà la tercera vaga general en dos anys. Des de la primera, encara amb Rodríguez Zapatero al govern espanyol, al conjunt de l'Estat hi ha 1,5 milions més de desempleats, s'han multiplicat els ERO (ara ja es poden fer al sector públic), s'han encongit els salaris, ha pujat l'IVA i s'han creat noves taxes, sobretot a la sanitat. El govern Rajoy, que ja va rebre una aturada general el 29 de març, és al centre de la protesta, que també apunta a les retallades d'un govern català que, ofegat financerament, ha decidit trencar la baralla i buscar un nou marc polític que obri un nova il·lusió i permeti afrontar l'atzucac econòmic amb eines d'estat.
Si les protestes al carrer han aconseguit canviar el rumb polític del govern de Catalunya i, en el camp social, han fet reaccionar la banca i el govern de l'Estat per trobar una sortida als desnonaments, aquesta nova vaga general es planteja com un pols per aconseguir un gir en les polítiques d'austeritat. Hi ha raons serioses per pensar-hi. I existeix un malestar que no es pot ignorar.
