30/09/2011

La vaga no és una bona mesura en una Sanitat ja sota mínims

2 min

La crispació que s'està vivint en el món sanitari català pot ser comprensible, però en cap cas es poden agafar els malalts com a ostatges d'una negociació sindical que, per molt dura que sigui, no hauria d'interferir en la qualitat d'una assistència a la qual, segons els mateixos metges, les retallades ja han deixat sota mínims.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quatre hospitals han anunciat que faran vaga a finals d'octubre: Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol i el Trueta de Girona. La convocatòria es podria estendre als vuit hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), la qual cosa faria la situació insostenible. De fet, en les assemblees d'aquests dies, els professionals han reconegut que ja hi ha vaga de zel -que consisteix a fer estrictament el que exigeix el protocol; ni més ni menys- en alguns centres.

Portem mesos de retallades dràstiques que, com denuncien ara alguns facultatius, podrien, si no es prenen mesures, posar en perill l'esperança de vida d'alguns pacients pendents d'operacions oncològiques. Els centres ja estan reaccionant obrint quiròfans tancats per les retallades i alguns cirurgians s'han ofert fins i tot a operar gratis per reduir la llista d'espera. Enmig de tot aquest procés, l'ICS encara necessita estalviar 77 milions d'aquí a finals d'any i proposa una nova retallada de sous del personal sanitari.

Els sindicats s'hi neguen i amenacen amb una vaga contradictòria que ningú voldria haver de fer i que els pot anar en contra. La raó que ara els usuaris puguin donar al personal sanitari la perdran si contribueixen a agreujar la situació de retallades que els mateixos metges denuncien.

El debat sobre quin model sanitari pot assumir el país és necessari. Hi ha consens que es gasta massa i que cal estalviar per fer front a la davallada d'ingressos. Es pot discutir com fer-ho, i sindicats i professionals tenen dret a dir-hi la seva i a criticar el que fa el departament. Però una cosa és negociar i parlar, i l'altre atiar un foc en què el perjudicat sigui el malalt.

stats