La vanitat dels economistes en temps convulsos
El clímax del Procés ha convertit Espejo público en una màquina de generar por respecte al que passa a Catalunya. Un festival de temes apocalíptics tant a nivell de convivència com econòmic i empresarial. Planeta no només s’emporta la seu social a Madrid. A través d’Antena 3 i, sobretot, del programa de Susanna Griso, està llançant altíssimes dosis de crispació, terror i missatges que atien l’odi i el pànic entre els que viuen a Catalunya. Dijous, els continguts anaven dirigits a destacar l’empobriment econòmic per culpa de la independència. Van muntar un consultori econòmic atès per Gay de Liébana. Cinc catalans espantats li feien preguntes. Una treballadora de Seat volia saber si podria continuar treballant a l’empresa si canviaven la seu social. L’economista li transmetia una certa incertesa respecte a aquesta possibilitat. Una jubilada li preguntava si podria continuar cobrant la pensió i ell li contestava: “ Hay una situación de penumbra y de interrogante al respecto ”. Un noi, amoïnat pels estalvis de la seva mare vídua, li demanava un vaticini sobre la possibilitat d’un corralito. L’advertia que podia estar tranquil sempre que el seu compte bancari tingués un compte mirall a Espanya. Una noia acabada de llicenciar li preguntava sobre les possibilitats de trobar feina. Ell l’advertia que “ se va a perder empleo ” i li suggeria: “ Va a tener que emigrar ”. L’economista recordava que “ se había maquillado una Catalunya que iba a ser maravillosa y eso no va a ser así ”. Una altra noia demanava per les conseqüències de la marxa de multinacionals i ell l’hi confirmava amb dades de pèrdues econòmiques milionàries. Una tertuliana li va preguntar per la possibilitat que aquestes empreses tornessin. L’economista va suggerir que podria passar amb un retorn de l’estabilitat i “ que hubiera un buen control del gobierno central, que hubiera unos dirigentes en la comunidad autónoma que fueran personas normales y corrientes que pensaran en el bien de Cataluña ”. Però al final va anunciar: “ Estamos ante un daño irreparable ”.
Si ja amb la crisi vam convertir els economistes en un gènere televisiu per si sol que recordava el de les tarotistes nocturnes fent vaticinis agosarats sobre la salut de la gent, sembla que tornem a entrar en una nova etapa en què els mateixos experts gosen aconsellar a la gent si han d’emigrar o on han de col·locar els seus estalvis per culpa de la independència. Alerta amb els especialistes i els consells televisius, fets des del desconeixement absolut sobre la vida i les circumstàncies que hi ha darrere de cada espectador. Que la vanitat dels economistes sotmesa a la línia editorial interessada d’una cadena no provoqui més estralls: crear el pànic, decisions precipitades i, com deia el mateix Gay de Liébana, provocar “danys irreparables” en la vida d’algunes persones.
