Un vell periodisme que és ben actual
D'ara endavant sortirà aquí cada dia una secció amb fragments significatius de peces periodístiques que per algun motiu interessa rellegir. L'obra periodística és fugissera per definició. La revisió de textos del passat, però, aporta sovint perspectives que ajuden a entendre el present i a imaginar el futur. La direcció del diari m'ha proposat una tasca engrescadora i alhora compromesa. Es tracta de triar treballs de periodistes o escriptors que, en certs instants de la nostra història, van impactar la consciència col·lectiva, van deixar empremta en l'opinió pública o van influir en el curs d'uns esdeveniments. El reduït espai de la secció ens imposa oferir aquí només un tast d'aquestes composicions que, si cal, transcriuré en català normatiu.
Val la pena recuperar obra periodística d'abans d'ara. El periodisme català dels anys 20 i 30 va assolir cotes comparables al de les cultures més avançades. Obeïa a l'evolució d'una premsa covada en la Renaixença, revifada pel Modernisme i el Noucentisme, i esperonada per la Generalitat republicana. Era el fruit madur d'una tradició nacional que la guerra i la dictadura van estroncar. Una tradició caracteritzada per les virtuts ètiques de la innovació, el rigor i la cura en l'ús de la llengua. La represa va ser feixuga. La gestació del nou periodisme català es va produir en un marc d'ignorància del patrimoni professional.
Les fonts on ens abeurarem són diverses: diaris i revistes, és clar, llibres de viatges i de grans reportatges, guions radiofònics i televisius. Parlarem, doncs, de periodisme en un sentit ampli que inclou el treball de fotògrafs i ninotaires, l'obra de professionals i també la de col·laboradors que no eren de l'ofici. Us proposo, doncs, compartir amb mi un tast d'obra periodística que reposa en arxius i hemeroteques però que és ben actual, oportuna, atractiva i consistent. En alguns casos la trobareu paradoxal o sorprenent, alliçonadora o aclaridora. Segur que no us decebrà. Espero que no us decebi jo en la tria.
