De vergonya aliena

Telecinco va estrenar dilluns Todo el mundo es bueno , un talent show que em resulta difícil de definir sense excedir-me dels límits que són pertinents en un article. El presenten José Corbacho i Pilar Rubio. Ell no sap obrir la boca si no és per fer un comentari sexual o per enfotre's del concursant que té al davant. Ella s'esforça a fer-nos creure que té alguna mena de talent a part d'una bellesa excepcional. Tots dos es dediquen a fer circular per sobre l'escenari una colla de concursants que aixequen els braços dins d'un fossar del plató com si fossin esclaus esperant un amo. El nivell recorda el d'aquell programa de Chicho Ibáñez Serrador que es deia El semáforo . És difícil trobar un participant que no tingui una dificultat psicomotriu, de parla o emocional. És cert, tot el món és bo. I càndid. Prou feble per acceptar la tirania de l'espectacle com a últim recurs de subsistència. I mentrestant Corbacho i Rubio se senten el millor de l'espècie humana que fa de sedàs d'una colla d'arreplegats. És la tele pròpia d'un país subdesenvolupat, que entreté una audiència adotzenada amb micos de fira que s'humilien davant d'una càmera. Un faquir vestit de neandertal, un guàrdia civil que imitava Louis Armstrong i un regurgitador professional que s'empassa i vomita monedes. Va cantar (per dir-ho d'alguna manera) una noia que es deia Klara. Era obesa. La van presentar especificant que el seu nom s'escrivia amb " k de kilo ". Un cop la va tenir al costat, Corbacho va preguntar si això del "kilo " ho havien dit amb segones tenint en compte el volum de la participant. Quina gràcia que fa el José, que per fer riure els de casa és capaç de ferir qui té al costat. També va sortir un home disfressat de militar (amb ulleres de sol) acompanyat d'una stripper vestida de flamenca. De decoració duia la bandera espanyola, una capota de torero i una guitarra.

En diuen entreteniment, però n'hauríem de dir endarreriment.