La vergonya d'un fracàs escolar que no ens podem permetre
Dimecres començarà un nou curs escolar amb reptes molt ambiciosos al davant. La consellera Irene Rigau ha començat una croada contra el fracàs escolar que, en principi, és molt encomiable i en la qual tots estaríem d'acord. Vol que els alumnes surtin més preparats, sabent més matemàtiques, més llengua i més tècniques d'estudi. I, també, s'ha engegat un pla per millorar la formació professional i oferir més sortides educatives als alumnes que no volen cursar el batxillerat ni seguir una carrera universitària.
El problema és que en principi és poc creïble que tot això es pugui fer disminuint els recursos humans, és a dir, amb menys professors. Aquest any s'incorporen 20.000 alumnes i, en canvi, hi haurà 1.700 mestres menys. I els que hi ha, a més, tenen més càrrega de treball -els han augmentat les hores de feina i també el nombre d'estudiants per aula- i menys sou. Malgrat l'evident i demostrat caràcter vocacional de la professió, no sembla que sigui el millor escenari per aconseguir gaires millores.
El panorama actual és bastant dramàtic i l'estudi que va fer públic ahir la Fundació Bofill en dóna exemples concrets. Catalunya té una taxa d'abandonament escolar del 26%, una de les més altes de la Unió Europea. I, encara que ara aquesta taxa s'ha reduït a causa de la crisi -ja que l'atur ha afavorit que molts estudiants optin per continuar a classe- hi continuen amb poques ganes perquè, com l'estudi posa en relleu, no hi troben incentius que els motivin.
Sembla que no hi ha cap més opció que abandonar els estudis o fer una carrera perquè hi ha un greu dèficit a la formació professional. Durant molt anys l'administració no s'ha pres seriosament aquests estudis tècnics, que, a sobre, són els que més reclama el mercat laboral. Ja comença a ser hora de canviar aquesta dinàmica. No tots els esforços poden recaure en els mestres, cal que tota la societat assumeixi que és en l'educació on ens juguem el nostre futur. I exigeixi els mitjans per millorar-la.
