L’EDITORIAL

Editorial de l'ARA: 'Una vergonya, una venjança, una injustícia'

Ficar a la presó un govern elegit democràticament és impropi d'un estat de dret europeu

Mig govern legítim de Catalunya ha sigut empresonat, en una operació judicial exprés fruit d’una nova interpretació abusiva de la legalitat, com ja ho va ser el seu cessament amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La democràcia espanyola està perdent el nord i la legitimitat que li venia dels pactes de la Transició, està fent del tot malbé el seu estantís estat de dret i està perdent Catalunya. Com massa cops ha fet al llarg de la història, Espanya només sap respondre a les demandes democràtiques catalanes amb autoritarisme i venjança. No vol convèncer, només vèncer: no sap escoltar, no sap fer política, no sap pactar. El que ha passat aquest dijous és una injustícia, és una vergonya, és una indignitat. Hi ha nou persones a la presó que en cap altre país democràtic estarien entre reixes. Nou polítics democràtics empresonats per les seves idees. El seu delicte: haver defensat per vies nítidament pacífiques, a través de les urnes, el dret dels catalans a decidir el seu futur polític després de reiterats intents infructuosos d’un referèndum acordat amb l’Estat. El seu delicte és haver declarat en un gest de resistència l’embrió d’una República.

Empresonant líders polítics que tenen al darrere més de dos milions de vots, ¿algú creu que s’acabarà amb un conflicte de naturalesa política, o més aviat l’empitjorarà? ¿Es pot prohibir la voluntat de tot un poble? Per a Catalunya, la democràcia espanyola cada cop s’assembla més a una presó. I la justícia a un estament arbitrari, sense garanties. El delicte de rebel·lió de què s’acusa els membres del govern Puigdemont és de dubtosa aplicació, igual que ho és el de sedició per als líders de l’independentisme civil, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), també injustament empresonats. En tots dos delictes cal que hi concorri algun tipus de violència o ús de la força, una condició que no compleix de cap de les maneres l’independentisme català, explícitament no-violent i exemplarment cívic. En tots aquests anys de mobilització, amb milions de ciutadans reiteradament sortint al carrer de forma festiva, no hi ha hagut mai ni el més mínim incident. L’única violència que ha viscut Catalunya s’ha produït de la mà de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’1-O contra votants indefensos, i en les manifestacions unionistes, on han campat impunement neonazis d’ultradreta.

Ficar un govern democràtic a la presó és impropi d’un estat de dret. La democràcia espanyola està sota mínims. Què farà Europa? ¿No intervindrà si es pretenen coartar les opcions polítiques independentistes encara que siguin pacífiques?