Les veurem de tots colors

Vivim en un món de colors. Al País Basc, pacificats i concertats, per fi gaudeixen de tots els colors del verd que cantava Raimon. Amb els incendis, a nosaltres ens han tocat tots els colors del negre d'un paisatge recremat, cendrós. L'amenaça de rescat ha fet que la nostra classe política s'estigui quedant pàl·lida: no poder pagar ni les nòmines vol dir passar més d'una nit en blanc. Però per molt mal dades que vagin, no ens podem permetre difuminar-nos en un boirós color de gos com fuig ni caure en l'alarmisme de la premsa groga. Sort en tenim, encara, dels Jocs de Londres, un esclat de llum enmig de nuvolades grises. I malgrat els mals auguris generals, el blau marí i el verd torrat pel sol segueixen donant alegria a les vacances de mar i muntanya. Aviat tindrem, a més, una rentrée futbolística clàssica de blau-grana contra blanc: no compto haver de patir cap ensurt que ens faci pujar els colors. El debat nacional ens tornarà a pintar al setembre les galtes del roig encès de les millors reivindicacions i aquest cop no pinta que s'hagin de descolorir. Per si de cas, però, sempre ens quedarà una tardor que pintarà el paisatge d'ocres. I després buscarem dates al calendari per marcar amb el verd fluorescent de l'esperança: un aniversari, un altre Nadal. I així ens enganyarem amb la il·lusió que la vida, si volem, pot ser un arc de Sant Martí.