19/10: ‘Big data’ contra el crim

SEMBLA QUE LA POLICIA té gairebé identificat a qui va cometre aquell assassinat horrorós a Guadalajara: la persona que va matar una parella jove brasilera i els seus dos fills. L’han identificat, diuen, per una gota de sang amb el seu ADN, per les imatges enregistrades per unes càmeres de carrer, per la memòria del seu abonament de transport i pel geolocalitzador del seu mòbil, que han permès establir on era i què feia en el moment del crim. La notícia és magnífica. Felicitats a la policia. Però provoca després una certa inquietud: aquestes mateixes coses servirien per saber què fem i on som cadascun de nosaltres en qualsevol moment. Només cal voler-ho. Aquesta informació ha estat utilitzada aquesta vegada a fi de bé, i cal felicitar-se’n. Però ¿i si algun dia algú la volgués utilitzar a fi de mal? ¿I si en comptes de fer-la servir la policia per perseguir un crim la fes servir un estat totalitari per perseguir la dissidència? Com que la tecnologia ja hi és, el que cal ara és controlar a qui controla la tecnologia. Que l’Estat que té accés a aquest arsenal immens d’informació tingui totes les garanties democràtiques i no el faci servir contra els seus ciutadans. (Per això era tan transcendent el debat de fons del Fernandezgate.)