8/12: Compromesos

EN UNA DEMOCRÀCIA participativa es compten sobretot vots a les urnes. Sobretot, però no només. Perquè votar no és l’única forma de participar, en democràcia. Certament, una persona és un vot, i així ha de ser. I les urnes trien governs i haurien de poder decidir les grans qüestions (en la democràcia espanyola hi ha qüestions transcendents que està prohibit decidir a les urnes, votant). Però és rellevant també el grau de compromís que hi ha darrere de cada vot, la capacitat i la voluntat d’actuar políticament per compromís amb les teves idees. Perquè això també és participació democràtica. Hi pensava enmig de l’esborronadora manifestació de Brussel·les, perquè aquí hi havia molta gent, però sobretot molt compromís acumulat. I això té un valor multiplicatiu, més enllà de les xifres (extraordinàries). Tots els vots són iguals, però el grau de compromís té un valor afegit que serveix per configurar les hegemonies, per fer servir amb entusiasme tots els canals de participació democràtica (tot i que l’Estat n’ha volgut obstaculitzar molts). Amb els vots es guanyen eleccions. Amb el compromís es guanya el debat. I el catalanisme ha d’estar en condicions de guanyar totes dues coses. (Enmig de la manifestació de Brussel·les, pensaves: hi està.)