DIETARIVV

8/3: Dret al secret?

Hi ha el risc que el silenci oficial sigui omplert amb tota mena d’hipòtesis

EL DIRECTOR DEL CNI ha acudit aquesta setmana a la comissió sobre despeses reservades del Parlament espanyol per explicar les relacions entre els serveis secrets espanyols i l’imam de Ripoll, que se suposa que va ser l’instigador dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’any passat. Aquesta comissió parlamentària actua a porta tancada i els continguts de les sessions són secrets. En principi, sembla lògic que les activitats dels serveis secrets no siguin esbombades i que es tractin en un àmbit de discreció. Però les preguntes que planteja a la ciutadania en general -i a l’opinió pública internacional- la relació entre el CNI i l’imam de Ripoll, els recels que desperta, el risc que el silenci oficial sigui omplert amb tota mena d’hipòtesis, fan que en aquest cas el secret o la discreció siguin poc desitjables, i probablement molt contraproduents. Vull dir que davant d’aquestes preguntes, que són molt greus i molt de fons, no crec que ni el CNI ni el Parlament espanyol ni la comissió parlamentària ni cadascun dels seus membres tinguin dret al secret. I menys quan els qui han sentit la compareixença ens diuen que hi van sortir informacions substantives. Ens diuen que per a la comissió el secret és una obligació. Dubto que hi tinguin dret.