7/9: Echegaray i les ambaixades catalanes
LA SETMANA QUE VE farà cent anys de la mort de José Echegaray, el primer espanyol que va guanyar un premi Nobel, el de literatura. En alguns mitjans s’han preguntat què queda d’Echegaray en la tradició literària espanyola, i la resposta és que gairebé res: a veure quants lectors han llegit mai alguna obra seva o n’han vist representada una peça teatral. A l’hora d’entendre aquest oblit, han recordat un fet essencial: Echegaray, autor d’obra honesta però modesta, va rebre el Nobel per pressions del govern espanyol, per evitar que se li donés a Àngel Guimerà -al costat de Mistral-, que era el candidat de l’Acadèmia Sueca. Els va semblar inadequat que guanyés el Nobel un escriptor en català i van pressionar perquè el guanyés, paradoxalment, el traductor al castellà de les seves obres. Això de l’Operación Catalunya no és cosa de fa quatre dies. En la mateixa edició alguns d’aquests mitjans s’escandalitzen que el govern català actual obri ambaixades en països clau per als interessos econòmics i culturals dels catalans. Quan hi ha una tradició en la qual un govern evita el reconeixement internacional d’un ciutadà seu perquè escriu en català, ¿a algú li estranya que Catalunya es vulgui explicar ella mateixa al món?
