Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

12/10: I ara què?

A l’hora de passar la pressió a Rajoy és útil també que hi hagi veus sobiranistes que apareguin decebudes i vigilants

“ARA ELS ULLS de tot el món estan clavats en Rajoy. I no acceptaran fàcilment noves imatges de violència a Catalunya”. Així acabava la crònica un analista italià. Tots els qui demanaven donar una oportunitat al diàleg ja la tenen (i ara es veurà si les seves crides eren sinceres). El president Puigdemont ha optat per una estratègia arriscada, amb un cost emocional gran per al sobiranisme. Més pensada en clau internacional que interna: en aquest sentit, és la primera decisió en lògica d’estat, no de moviment o de Procés. A l’hora de passar la pressió a Rajoy és útil també que hi hagi veus sobiranistes que apareguin decebudes i vigilants: proven que no és un senyal de feblesa o de rendició, sinó la bona jugada d’algú que vol guanyar la partida. Ara l’Estat té dues opcions. Una, avenir-se a negociar encara que sigui discretament (i amb dificultats per tornar a fer servir la força). Seria una gran victòria per al sobiranisme. L’altra, la més probable, negar-se a qualsevol diàleg, menystenir tots els mitjancers, respondre d’una manera salvatge i quedar davant del món com els culpables del conflicte. I llavors la declaració d’independència haurà de ser més ben acollida. No caldrà esperar gaires dies per veure què trien. Potser no gaires hores.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT