18/09/2017

19/9: Les imatges parlen

1 min

MOLT SOVINT miro la tele sense so, mentre estic fent altres coses. Les imatges, l’estètica, l’escenografia, la gestualitat, expliquen sempre coses profundes, encara que no hi hagi paraules. Així, si un dia estic veient Fahrenheit 451 sense veu no penso: aquests senyors uniformats que persegueixen, decomissen i destrueixen paper imprès deuen ser uns defensors de la democràcia. Puc pensar que persegueixen una cosa que ells consideren delicte, però difícilment que defensen la llibertat. De la mateixa manera, si en un telenotícies veig imatges d’algú que irromp en mitjans de comunicació o impremtes, tanca pàgines web, interromp reunions de ciutadans pacífics que parlen, retira cartells o pancartes en què no s’insulta a ningú ni es crida a cap violència, tampoc no penso: deuen ser actuacions a favor de la democràcia i la llibertat. Sense tenir la veu posada, no sé si això passa a Barcelona, a Istanbul o a Pequín. No sé quina és la raó o l’excusa. Però només veient les imatges, la dramatúrgia i l’estètica, la idea que em ve al cap no és la d’una defensa de la democràcia. Perquè la defensa de la llibertat té les seves formes, les seves imatges. I no són aquestes. I, gairebé sempre, quan fallen les formes és que falla alguna cosa del fons.

stats