15/2: Patriotes

Escriptor¿HI HA ALGÚ A ESPANYA a qui preocupi de veritat la qualitat de la seva democràcia? ¿Hi ha algú preocupat pel prestigi de la justícia espanyola a l’exterior? ¿Hi ha algú preocupat per la imatge d’Espanya a Europa? En totes aquestes qüestions, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que condemna Espanya a indemnitzar dos presos etarres perquè considera provat que van patir maltractaments per part dels cossos policials és un poderós senyal d’alerta. Una democràcia de qualitat no vulnera la convenció europea sobre drets fonamentals. Una justícia que es limita a absoldre els qui es considera responsables d’aquests maltractaments no guanya prestigi. Un país que no ho investiga ni ho persegueix no consolida una bona imatge. Per tant, després d’aquesta sentència, un patriota espanyol de veritat hauria d’estar profundament trasbalsat i alarmat. Hauria de ser per a ell una notícia molt important. Per això sorprèn -no sé si és aquest el verb- la indiferència o la jactància amb què l’opinió publicada espanyola, i potser també l’opinió pública, ha acollit la notícia de la sentència. Com si sentissin ploure. Com aquella aristòcrata de la cançó, que mentre se li està cremant el castell prefereix que li diguin “Tout va très bien, Madame la Marquise ”.