05/09/2017

6/9: Una mala carta

1 min

UNA REGLA D’OR de qualsevol campanya política és tenir clar a qui s’adreça. Si fas la campanya d’algú que vol ser president del Barça, el que et cal és que el teu candidat es faci atractiu per als socis del Barça, que són els que voten. No cal que sigui atractiu per als del Madrid. De vegades, allò que et fa guanyar en el públic a qui no et dirigeixes és el que et fa recular en el que t’interessa. La campanya de l’Estat sobre Catalunya s’ha adreçat als ciutadans de la resta de l’Estat més que no pas als catalans. No ha intentat convèncer, seduir o atreure els catalans perquè votin que no o perquè no votin, sinó els ciutadans de la resta d’Espanya perquè donin suport a qualsevol acció que impedeixi votar als catalans. Ni un gest d’aproximació als indecisos de Catalunya. Ni una satisfacció per als de la tercera via. En una publicació clarament contrària a la independència van treure un informe dient que la secessió seria fantàstica per a l’economia catalana, però desastrosa per a l’espanyola. El mot d’ordre no ha estat “Quedeu-vos” sinó “No els deixem marxar”. Això vol dir que l’Estat ha decidit jugar-s’ho tot a una carta: la de creure que impedir votar és la solució al problema català. Honestament, em sembla la seva pitjor carta.

stats