Fa vint anys, fa deu anys, fa tres anys

Ahir va fer vint anys del cop d'estat fallit contra Gorbatxov. D'aquí vint-i-un dies farà deu anys de l'atemptat de les Torres Bessones. I d'aquí vint-i-cinc dies farà tres anys de la caiguda de Lehman Brothers. El repàs mental de les tres efemèrides genera una sensació de velocitat brutal. Espanta, perquè tots estem d'acord que el món va acceleradíssim cap a un lloc que tots estem d'acord que no sabem quin és però tots estem d'acord que no serà per tirar coets. Fa vint anys el focus d'atenció (i de tensió) era la Rússia del final de la Guerra Freda. Deu anys després Bin Laden despullava la vulnerabilitat física dels Estats Units. I en fa tres es va fer oficial la fragilitat del sistema econòmic presumptament guanyador, que des de llavors no ha parat d'acumular uns disgustos que ens transfereix a l'instant i amb recàrrec. L'exercici de mirar enrere i veure com han anat canviant les nostres angoixes, expectatives i maldecaps fa vint anys, deu, tres, dos, un, zero... permet fer deduccions. La principal és que ja seria casualitat que en plena cursa accelerada arribés de cop la calma que necessitem per reinventar el sistema. Per tant, toca fer el miracle de córrer molt i ser prudents alhora, reaccionar ràpid i no precipitar-nos. I fugir de l'abisme per cames ara que els abismes ens rodegen. Perdó per haver-vos fet mirar enrere just quan és urgent concentrar-nos endavant, i vigilar què trepitgem.