Qui vol que els poders siguin insensibles?

Aquesta setmana he estat amb dues persones que manen, en àmbits diferents, i m'ha cridat l'atenció que totes dues, de manera espontània, sense ser preguntades, s'han mostrat afectades pels insults que els arriben per les xarxes socials. Si sabessis el que m'he de sentir dir... Notes que aquesta pressió afegida, la de l'agressivitat gratuïta que reben, genera un regust amarg. Un amic molt perspicaç defineix les xarxes socials com una barra de bar en què critiques tothom sense manies, però amb una variant. Si al bar hi entrés de cop l'al·ludit la gent faria l'hipòcrita, i en canvi l'anonimat d'internet fa que es facin arribar comentaris barroers i sagnants a l'afectat sense manies. De fet, amb ganes de fer-li mal. Pots assumir que la gent que fa feines públiques i té poder ha d'estar preparada per a la crítica, que ha d'endurir la pell, que per això els paguem. No hi estic d'acord, perquè si pressuposem que els que manen han de tenir la pell dura i a més els obliguem a anar-la endurint per sobreviure l'escalada d'insults, tindrem poderosos insensibles. I els necessitem disposats a escoltar. És un dels riscos de la socialització virtual actual. Si volem que sigui un espai en què hi sigui tothom i en què es dialogui, cal fugir de l'espiral del conflicte permanent, perquè si creixen l'enrenou i la violència verbal és lògic que se n'aparti qui volia raonar i que hi triomfi qui crida més.