I si vostè fos grec (o grega)?

Avui, exercici de suposició. Si vostè fos grec (o grega), què pensaria poques hores abans d'unes eleccions en què, diuen, es decideix el futur d'Europa? Bé, mentre s'ho pensa, petit recordatori: Grècia és com Espanya, però a l'engròs. Allà encara hi ha més economia submergida i més funcionaris (i amb la interessant aportació local consistent a ni saber-ne la xifra). Allà encara cobren més pensions i ajuts de manera fraudulenta i (també) han viscut dels fons europeus a canvi de res. Allò d'allà no és que sigui l'imperi del diner negre, no, és que pràcticament ningú paga impostos. Ei, però com a la resta del planeta mundial, els grecs (i les gregues) ni han viscut per sobre de les seves possibilitats, ni han estirat més el braç que la màniga i, per descomptat, allà també tothom diu que està fart (o farta) d'aquestes expressions tòpiques, incertes i injustes que ja cansen. I allà (també) el desori és monumental i paguen justos per pecadors (una altra expressió maleïda), però els pecadors sempre són els altres. Fet el recordatori, tornem a la pregunta inicial.

Doncs bé, si vostè fos grec (o grega) faria dies que tothom li estaria dient el que ha de votar. O, més ben dit, el que no ha de votar. Perquè es veu que si vostè votés a segons qui, en 5 minuts peta tot. Ei, i són uns quants els que l'hi diuen. Apunti: els que prenen decisions mesos després que sigui lògic aplicar-les, els que mai no donen cap solució i que l'endemà del desastre diari ens ofereixen el discurs del "jo això ja vaig dir-ho", els que permanentment neguen la realitat i basen el seu discurs en la propaganda, els que defensen la unitat política d'Europa com l'única solució possible i no cedeixen un bri de poder nacional, etc., etc. Per tant, i amb aquest panorama, oi que la temptació seria engegar-los a tots a dida i votar la cosa més marciana possible? Doncs ves que els grecs (i les gregues) no facin com vostè.