Qui no vulgui pols que no vagi a l'era
El batlle de Palma (perdó: de Palma de Mallorca), Mateo Isern, es va endur un disgust el dia 31 de desembre en rebre una sonora escridassada per part del públic assistent a la Festa de l'Estendard quan, a meitat del seu discurs, va deixar de parlar en català per fer-ho en castellà. Ja saben de què els parlo: es tracta d'aquell fenomen que l'escriptor Enrique Lázaro va batejar feliçment com a bilingüisme compulsiu, i que consisteix a anar canviant arbitràriament d'idioma, del català al castellà i a l'inrevés, en diferents trams d'un mateix discurs, per tal de fer veure que es dóna idèntica rellevància a totes dues llengües. Com si ara el text d'aquest article, sense anar més lluny, cambiara o cambiase súbitamente de idioma para volver, finalmente , a la llengua en què havia començat a ser redactat. Si no m'erro, em sembla que al primer polític que li vaig veure executar aquesta mena de funambulisme lingüístic va ser al líder d'aquell partit que es deia Ciutadans/Ciudadanos, l'entranyable Albert/o Riv/bera, però de seguida la gent del PP no va voler ser menys i ben aviat vam gaudir de l'espectacle de la distingida estadista Alícia Sánchez-Camacho caminant sense xarxa damunt la corda fluixa dels fenòmens sociolingüístics. I com que en aquesta vida tot s'encomana menys l' hermosura , la ferma cúpula dirigent del PP balear no va tardar tampoc a apuntar-se a la febre de la conga bilingüe. Amb resultats desiguals, com va comprovar dissabte passat el batlle Mateo de Mallorca.
La Festa de l'Estendard se celebra des del segle XIII i commemora l'entrada de les tropes del rei Jaume I a Palma (que fins aleshores s'havia dit Madina Mayurqa, i que de llavors ençà va ser Ciutat de Mallorca), el 31 de desembre del 1229. Sembla, doncs, una ocasió poc indicada per anar a fer-hi exhibicions de patriotisme constitucional, i així ho havien entès tots els alcaldes de la capital de Mallorca (inclosos els del PP, i fins i tot alguns de l'era franquista), que fins ara havien fet el discurset corresponent a aquesta data en català, sense que ningú mai, que se sàpiga, protestés ni s'irrités per aquest motiu. Fins ara.
Potser convé remarcar que el gruix dels que van escridassar l'alcalde Isern no eren exactament maulets, sinó venerables famílies que tenen per costum, en una diada com la del 31 de desembre, oir missa a la Seu i després acostar-se a la plaça de Cort per assistir a la Festa de l'Estendard, i que senzillament no van trobar adequat l'exercici de poliglotisme del primer edil. Tot i així, al PP de Palma s'ho han pres a la valenta i parlen de grups radicals que volen monopolitzar la celebració, i també d'intolerància i altres coses funestes. És possible que tinguin raó. Per comprovar-ho, suggerim al batlle Mateo de Mallorca que, quan se li presenti l'ocasió d'assistir a una convenció d'alcaldes del PP, provi d'adreçar als seus homòlegs unes paraules en català de Mallorca, en senyal de tolerància i respecte a la diversitat. I que el beat Ramon Llull l'empari.
