Més Europa? Comencem per la justícia

Abans creia que els jutges dels alts tribunals espanyols eren, almenys, gent molt preparada

Els darrers esdeveniments protagonitzats pel Tribunal Suprem (TS) ens alerten, novament, del nivell de qualitat del sistema judicial espanyol. Parlo de la sentència sobre qui ha de pagar els impostos de les hipoteques, la retroactivitat d’aquesta sentència, l’anul·lació posterior, etc. No pot haver-hi gaires explicacions per a tal cúmul de despropòsits. Ens enganyem si volem veure sofisticacions en determinades actuacions pel simple fet que la pífia prové d’una institució que es considera, encara que no ho és, d’alt nivell.

L’opinió pública –diaris, ninotaires, enquestes, etc.– ha qualificat aquests actes de corruptes: han cedit davant la banca. Perquè, esclar, si agafo el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans trobaré que la paraula 'corrompre' té diverses accepcions. Però les que ens ocupen –les que no parlen de la putrefacció física de les coses– són dues. Una diu: “Desviar (algú) de la rectitud, del deure”. L’altra especifica: “Induir (algú) a obrar il·legalment, pervertir”. Que aquest hagi estat un acte de corrupció no és un afer que es pugui demostrar, i cadascú tindrà la seva opinió. Dit això, però, sí que podem afirmar, sense equivocar-nos –perquè està demostrat, perquè es tracta d’una pura obvietat–, que estem davant d’un enorme i escandalós acte d’incompetència professional. Vull dir que, amb corrupció o sense, el tema es podia haver gestionat bé. En canvi, ha quedat demostrat que determinats individus d’aquest “alt tribunal” –que, a sobre, tenen la barra de reclamar que no se'ls desprestigiï– necessiten un manual per, fins i tot, posar-se la gorra.

No crec que la societat sigui conscient del problema de fons que té l’alta judicatura espanyola: la seva enorme incompetència. La seva incapacitat per dur a terme correctament la feina assignada. Dit d’una altra manera: si fossin perruquers, tots aniríem despentinats. I si fossin escombriaires, la merda –la física, no la figurativa amb què ja ens empastifen– se'ns hauria menjat.

De la competència professional en vaig començar a sospitar arran dels empresonaments i ordres internacionals dictats pel tal Llarena. Abans creia, i ho dic seriosament, que, malgrat una ideologia conservadora –franquista en molts casos–, els jutges dels alts tribunals espanyols eren, almenys, gent molt preparada. Una suposició ingènua. Les actuacions del tal Llarena han destapat que la cosa és molt més perillosa. S’ajunta la contaminació ideològica dels alts magistrats amb l’actuació erràtica, l’actitud inconscient, l’atreviment propiciat per la ignorància i la incompetència. Són, per dir-ho d’una manera gràfica, com un coet correcames que, sense cervell, viatja descontrolat i no saps on anirà a esclatar.

No crec que la societat sigui conscient del problema de fons que té l’alta judicatura espanyola: la seva enorme incompetència

Però, esclar, no pot ser de cap altra manera. Fins i tot la web de l'Asociación Profesional de la Magistratura –que, pel que sembla, és de caràcter conservador– publica l’informe del Greco (Grup d’Estats contra la Corrupció) del desembre de l’any passat, on es denuncia que cap de les recomanacions que el Greco fa a Espanya s’implementen. Les corresponents a la justícia són:

  • Enfortir la carrera professional i l’especialització de jutges i fiscals reforçant la promoció professional basada en l’antiguitat, l’especialització i la formació contínua.
  • Revisar el mecanisme de designació dels membres del Consell General del Poder Judicial, així com dels presidents de tribunals i dels magistrats del Tribunal Suprem.
  • Dotar el ministeri fiscal d’un nou estatut per reforçar la seva independència.

Totes, atenció, orientades a evitar la corrupció a la justícia. –ergo el Greco sospita que la corrupció existeix.

Però fixar-se en els jutges és parar atenció a la febre. Tot això ho pot canviar –i així ho demana el Greco– un grup de 350 persones que es troben al Congrés de Diputats de Madrid. I si aquest grup no actua, és perquè no li dona la gana. Perquè, no ens enganyem, entre aquesta gent hi ha una excessiva barreja de corruptes i incompetents –que és el resultat inevitable de la partitocràcia generada per les llistes tancades–. Com que és evident que un mediocre mai, mai, nomena a ningú que sigui millor que ell mateix, hem de suposar que el poder judicial espanyol continuarà format per membres que no valen el que costa mantenir-los.

Si les potències que dominen la Unió Europea creuen realment que cal avançar cap a una Europa on el ciutadà se senti identificat amb les institucions, s’hauran de començar a emetre, també, directives que afectin la justícia. Per exemple, fer que sigui obligat complir les recomanacions del Greco. Perquè, fins on jo sé, els corruptes i els tontos mai es fan fora a ells mateixos.

Més continguts de